tag:blogger.com,1999:blog-74019188221640459452024-03-07T08:41:03.547+01:00Això s'ha acabat======================================================================================================Senyor Giménezhttp://www.blogger.com/profile/00281336997245692491noreply@blogger.comBlogger268125tag:blogger.com,1999:blog-7401918822164045945.post-76975930184289908922008-03-07T01:11:00.003+01:002008-03-07T01:19:54.125+01:00Últimes paraules<div style="text-align: center;">Si estava fet un xaval.<br />Sempre se'n van els millors.<br />Però si es cuidava molt!<br />No som res.<br />Sempre ens animava a tots.<br />A tots ens arriba l'hora.<br />Sembla com si estigués adormit.<br />Ara ja descansa.<br />Per estar com estava...<br />Ell no voldria veure't plorar.<br />Ha passat a millor vida.<br />Els que ho tenen fotut són els que es queden.<br />T'acompanyo en el sentiment.<br />Aquí em tens pel que faci falta.<br />Ara el que has de fer és no quedar-te a casa.<br />La vida continua.<br />La vida és així.<br /><br />"Tot esperant..." ha mort i als enterros tothom hi diu bajanades.<br /><a href="http://aixovacomva.blogspot.com/"><br /><span style="font-weight: bold;">Això va com va.</span></a><br /><br /><br /><span style="font-size:130%;"><a href="http://aixovacomva.blogspot.com/"><br /></a></span></div>Senyor Giménezhttp://www.blogger.com/profile/00281336997245692491noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-7401918822164045945.post-82947081111777886702008-03-03T23:10:00.004+01:002008-12-10T03:34:57.447+01:00El missatge que pot acabar amb un cop de genoll als meus diminuts collons<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhehkGsvDmr4ueRD-1HUvneF_QtVWOFXPzPzLJ7dEh-ax5EV3qoqRjpezBfhFfGmk-82eUlT50RyCBnEY_-yAiEP3HIaiTRlw3nJwQbznC1xiLXsJJlu64zUOOXLb-57qeK7Mtg-t9YP5k/s1600-h/el_calzonazos_de_www_estrenos_es.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5173851314072663874" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhehkGsvDmr4ueRD-1HUvneF_QtVWOFXPzPzLJ7dEh-ax5EV3qoqRjpezBfhFfGmk-82eUlT50RyCBnEY_-yAiEP3HIaiTRlw3nJwQbznC1xiLXsJJlu64zUOOXLb-57qeK7Mtg-t9YP5k/s400/el_calzonazos_de_www_estrenos_es.jpg" border="0" /></a><br /><div><span style="font-size:180%;color:#ff0000;"><blockquote><strong><span style="font-size:100%;"><span style="color:#ff0000;">Un iranià garrepa, condemnat a comprar<br />124.000 roses a la seva dona</span><br /></span></strong><span style="font-size:100%;color:#000000;">03/03/2008<br />Teheran –<br />Telenotícies.cat<br /><br /></span><span style="color:#000000;"><span style="font-size:100%;"><strong>La seva dona el va denunciar per garrepa i va exercir el dret<br />que li reconeix la llei iraniana de reclamar el seu dot com a mesura de<br />compensació. El resultat és que un tribunal ha condemnat el marit a comprar-li 124.000 roses, que li costaran 133.000 euros. L'home assegura que només pot comprar cinc roses al dia. De moment, però, ja li han embargat un apartament valorat en 42.600 euros, una xifra que dista molt del preu de les flors.<br /></strong><br />Fa deu anys que la Hengameh i en Shahin es van casar. La dona ha<br />explicat que "des del principi" es va adonar que el seu marit era "un garrepa".<br /><br />"Quan anem a un restaurant ni tan sols em vol pagar el cafè", ha<br />explicat la dona. Cansada de l'avarícia del marit, va decidir denunciar-lo fent<br />valer la llei iraniana, que estableix que la dona pot reclamar el seu dot durant<br />el matrimoni i el marit està obligat a lliurar-li.<br /><br />El resultat és la condemna a comprar 124.000 roses vermelles. Pel<br />marit, tot plegat és fruit "de les seves amigues milionàries, que li han post<br />aquesta idea al cap".</span><br /></span></blockquote></span></div><div><br /><span style="font-family:verdana;">Donem gràcies a Alà per les dones alliberades, les que ja no ens reclamen la dot, sinó simplement que ens convertim, de manera vitalícia o temporal, en els seus estimats calçasses, aquells que diem a tot que sí mentres mirem de fer veure que encara mantenim cert control de la situació. </span></div><div><span style="font-family:verdana;">Donem gràcies al moviment feminista que ens ha alliberat d´haver de pagar els cafés als restaurants, que ens ha permés alliberar la maricona ploranera que tots portem dins, que ens ha permés que siguem nosaltres els que triem el model del carret de la criatura i que, a canvi, només ens ha demanat que reconeguem que la menstruació és un càstig diví que demostra la naturalesa tirana i masclista d´un Creador que a nosaltres ens va deixar lliures de tot suplici (com si haver de viure amb una costella menys i el comandament a distància de la tele dominat per la parella fos un plat de bon gust). </span></div><div><span style="font-family:verdana;">Gràcies feministes perquè és per vosaltres que mai cap jutge ens podrà condemnar a comprar 124.000 roses. Els homes podem ser garrepes, però en el món occidental la clau de la caixa fa temps que la tenen elles.</span></div><div></div><div><span style="font-family:verdana;">Tot i així, per si de cas, el pròxim cop que un paquistanés us digui "novia guapa, compra rosa un euro", no dubteu, compreu-la. És probable que quan arribeu a casa, la vostra acompayant us demostri que tot i que les dones ja no necessitin res de nosaltres, un detall romàntic encara és capaç d´activar-los el mecanisme que activa el seu instint de la felació. Perquè el feminisme encara no ha pogut, ni podrà, amb l'instint. Amén.</span></div><div><span style="font-family:Verdana;"></span></div>Senyor Giménezhttp://www.blogger.com/profile/00281336997245692491noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7401918822164045945.post-18314480180636731422008-03-03T16:53:00.003+01:002008-03-03T17:15:41.066+01:00Chuck approved!Des dels temps de <a href="http://lulldelhuraca.blogspot.com/2007/02/i-aquesta-setmana-el-nmero-u-de-la.html">Delfín Quishpe</a> que no veia despropòsit similar.<br /><br /><object height="355" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/MDUQW8LUMs8"><param name="wmode" value="transparent"><embed src="http://www.youtube.com/v/MDUQW8LUMs8" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" height="355" width="425"></embed></object><br /><br />És Chuck Norris el nou Charlton Heston?<br />Quan es presentarà Chuck Norris a la Casa blanca?<br />Quan tindrem aquí un "Torrente approved"?<br />I a qui aprobarà Torrente? Rajoy? Albert Rivera? Ynestrillas?<br /><br />El futur es presenta fosc. Molt fosc.Senyor Giménezhttp://www.blogger.com/profile/00281336997245692491noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7401918822164045945.post-60382984161093160912008-03-01T00:17:00.001+01:002008-03-01T00:19:08.891+01:00Groucho<div style="text-align: center;"><object width="425" height="355"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/1EDUvnFY7bk&rel=1&border=0"></param><param name="wmode" value="transparent"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/1EDUvnFY7bk&rel=1&border=0" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" width="425" height="355"></embed></object><br /></div><br /><div style="text-align: center;">Una meravella gràcies a <a href="http://www.listonauta.blogspot.com/">Mr. Listo</a><br /></div>Senyor Giménezhttp://www.blogger.com/profile/00281336997245692491noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7401918822164045945.post-18157336670369508692008-02-29T23:37:00.004+01:002008-12-10T03:34:58.360+01:00¿És "The constant" el millor capítol de Lost?<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2gyzzm5gckTx9hw0RFa_MKWP8aoQXF2qQMDCrWVfoWs2d7hSrN1PtgZgIXv4fok354bF9_ZK0ggl23I0W9XW2zUystiPMucFJ9RGc9-jtWp-kq0JpVH_iIGn1xNZnSC7YZVnaM0JgUYo/s1600-h/desmond.png"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2gyzzm5gckTx9hw0RFa_MKWP8aoQXF2qQMDCrWVfoWs2d7hSrN1PtgZgIXv4fok354bF9_ZK0ggl23I0W9XW2zUystiPMucFJ9RGc9-jtWp-kq0JpVH_iIGn1xNZnSC7YZVnaM0JgUYo/s400/desmond.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5172539819619187250" border="0" /></a><br />SUPOSO QUE AIXÒ QUE DIU AQUEST MISSATGE NO POT SER CONSIDERAT UN SPOILER, PERÒ SI ALGÚ NO ÉS AMIC DELS SPOILERS, QUE DEIXI DE LLEGIR PER SI DE CAS...<br /><br />Potser no és el millor, n'hauria de recordar uns quants de collonuts, sobretot alguns de la primera i la segona temporada, però "The constant" té números per situarse en el top five del millor de Lost. Després de quatre capítols que em provocaven plaer i impaciència al cinquanta per cent, el 4x05 m'ha fet reconciliar completament amb la sèrie i desdir-me dels meus dubtes sobre la capacitat dels guionistes per crear emocions i, per fi, començar a desvetllar grans preguntes (una). Tot i que encara queden molts misteris per resoldre, "The constant" ha obert per fi una porta a la comprensió d'alguns dels més importants.<br /><br />En Carlton i en Damon s'han guanyat un enorme vot de confiança.<br />Si en Ferran Monegal entrevistés aquests dos, no els hauria de clavar cap de les seves mossegades, sinó que hauria de treure's la dentadura postissa i clavar-los la mamada més salvatge de la história de la humanitat.<br /><br />Lost és més viva que mai.Senyor Giménezhttp://www.blogger.com/profile/00281336997245692491noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7401918822164045945.post-89618723412410357382008-02-28T14:48:00.004+01:002008-12-10T03:34:58.565+01:00La fascinació del guionista passerell<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6z9v72tqq2T2O8YCNjcr4rhqxCjSFwYLiu1AD7OewBzcPY-jJo9PTup-DEGlBpUhd_mgpRlDdq6_UEXFqvWazjliUhpp8YuUpKkQetg9ceSal2KeDnM7n0Ft6CXu12UzRAWv3Jlo65Bk/s1600-h/zeus.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5172033923815402258" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6z9v72tqq2T2O8YCNjcr4rhqxCjSFwYLiu1AD7OewBzcPY-jJo9PTup-DEGlBpUhd_mgpRlDdq6_UEXFqvWazjliUhpp8YuUpKkQetg9ceSal2KeDnM7n0Ft6CXu12UzRAWv3Jlo65Bk/s400/zeus.jpg" border="0" /></a> <div></div><div> </div><div>Estic a l'oficina, miro al meu voltant i veig que ara la meva feina està lligada a persones associades a la meva mitologia mediàtica: La Ventana (amb Xavier Sardà), Tot per l'audiència, Crónicas Marcianas, Esta noche cruzamos el Missisipi, Moros y Cristianos, El Informal...</div><br /><div></div><div>És com si hagués ascendit a l'Olimp i estigués mirant cara a cara els Déus que tants anys he adorat. Però després del xoc inicial, ni els Déus són tan perfectes, ni jo tan mortal, ni aquesta etapa el final del camí, només el punt de gir al final del primer acte (si volen els Déus).</div><br /><div></div><br /><div></div>Senyor Giménezhttp://www.blogger.com/profile/00281336997245692491noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7401918822164045945.post-71425576017841750602008-02-22T00:29:00.003+01:002008-12-10T03:34:58.654+01:00Immolar-se<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjODjus0MUmuYkzWGCrTUr_VZ4DBu4hAgN5KYrjbbf9_4_844a-H7pqP0eKNj1cWSmpvSb2YL2-h463sSdwMxtU6wfvVDANmWzbyPUqnvpeei4TpnqV4C-S0-OxzhOM7YNEvSGegRsbbNk/s1600-h/imagine121.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjODjus0MUmuYkzWGCrTUr_VZ4DBu4hAgN5KYrjbbf9_4_844a-H7pqP0eKNj1cWSmpvSb2YL2-h463sSdwMxtU6wfvVDANmWzbyPUqnvpeei4TpnqV4C-S0-OxzhOM7YNEvSGegRsbbNk/s400/imagine121.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5169584959233026818" border="0" /></a><br /><br /><br />En els últims mesos he tingut la tendència creixent de fer coses que només poden portar-me (o m'han portat) maldecaps. Vet aquí les més destacades:<br /><br />- Apuntar-me al gimnàs. Quatre mesos (aprox) de fidel assistència. Fa dues setmanes que no hi vaig. <span style="font-weight: bold;">Conseqüències: accentuat sentiment de culpa.<br /></span>- Matriculació a la Universitat Oberta de Catalunya per estudiar Humanitats i complir el vell somni de deixar de sentir-me inferior davant els que sí que tenen un títol universitari. <span style="font-weight: bold;">Conseqüències: abans de començar ja m'estic penedint, el sentiment d'inferioritat tampoc no és tan greu.<br /></span>- Escoltar els consells del meu guru i fer un dejú voluntari de nou dies per purificar el meu cos i treure'm uns quilets. <span style="font-weight: bold;">Conseqüències: vaig durar tres dies, constatació de la meva escassa voluntat. Petita depressió. Gana.<br /></span>- He deixat de prendre café. <span style="font-weight: bold;">Conseqüències: ara, a la màquina de la feina, prenc xocolata. No sé què és pitjor.<br /></span>- Després de vàries setmanes abonat als tetra briks de vi del Lidl he decidit que només prendré alcohol en ocasions especials.<span style="font-weight: bold;"> Conseqüències: em prendria una copa (o un brik sencer) ara mateix.<br /></span>- Casament.<span style="font-weight: bold;"> Conseqüències: grans dubtes i sentiments de culpabilitat a l'hora d'elaborar la llista de convidats (i això que passo de convidar la família, gran alleujament). Petita ansietat.<br /></span>- Intent d'escriure un llargmetratge. <span style="font-weight: bold;">Conseqüències: futur desencís davant el fet que no hi haurà manera de vendre'l.<br /><br /></span>Oh, infeliç! El temps dirà...<span style="font-weight: bold;"><br /></span>Senyor Giménezhttp://www.blogger.com/profile/00281336997245692491noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-7401918822164045945.post-16350524620487713072008-02-21T23:34:00.004+01:002008-12-10T03:34:59.024+01:00El Gimene (depressiu) es posa estúpidament poètic<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfFLeN-sQdNzlK03knm8h3xXrJdEBNZrVz6JAPNvkJtqRIne4-MsgpXX8cEXW5xR1ejdYJY1-SegnWJOFReKSacGsqyulytZEBW8zDzMFKq7dUKt31lz7FqpXwxwkbqHnGPumxdYflhII/s1600-h/Chubut%2520Bosque%2520de%2520%25E1rboles%2520petrificados.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfFLeN-sQdNzlK03knm8h3xXrJdEBNZrVz6JAPNvkJtqRIne4-MsgpXX8cEXW5xR1ejdYJY1-SegnWJOFReKSacGsqyulytZEBW8zDzMFKq7dUKt31lz7FqpXwxwkbqHnGPumxdYflhII/s400/Chubut%2520Bosque%2520de%2520%25E1rboles%2520petrificados.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5169575514599942898" border="0" /></a><br />És estranya la sensació de que no tens res a dir, però més estrany és encara que aquesta sensació vingui i vagi, que de vegades les paraules et surtin tan de pressa i de vegades passis dies sense ni tenir el pensament de parlar o escriure, sentint que l'interior del teu cap és com una terra erma, com un desert. I ni tan sols quan et penses que justament això és quelcom que val la pena expressar et trobes davant el teclat pensant "i a qui collons l'importa?".Senyor Giménezhttp://www.blogger.com/profile/00281336997245692491noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7401918822164045945.post-78522724421178172742008-02-06T00:37:00.000+01:002008-12-10T03:34:59.846+01:00Espionatge industrial o efectes de respirar l'aire de California?<div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5JdcVuPuPzfpnNMmYlvN5t_Z0DhR2fIbx5dm-hRrX2D90dhqRCHaMkYHNm2-LXo2NM7EWIs8Tqe5_suDSZtSvNM1DAPYmmm2QUrvcJ8iSMfxWE6j6O46XgUKzREQek2Zo0lWf9hfHPiQ/s1600-h/Grey's+Anatomy+ss+web_Page_1_Image_0001.jpg"><img style="cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5JdcVuPuPzfpnNMmYlvN5t_Z0DhR2fIbx5dm-hRrX2D90dhqRCHaMkYHNm2-LXo2NM7EWIs8Tqe5_suDSZtSvNM1DAPYmmm2QUrvcJ8iSMfxWE6j6O46XgUKzREQek2Zo0lWf9hfHPiQ/s320/Grey's+Anatomy+ss+web_Page_1_Image_0001.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5163654536698435522" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivPESTQk8ichYxWxgZKnzZWUBy-fayZg0K93ZoTI0zgtKCFLLrlPoYUSGXL-mBFVZ5tJda4SQ34CA34ExNLQ5pHs-468sQ05NVFfx2zX41OJaE2LW1P3mQTZy34F6WUALGo75-xp_uGR0/s1600-h/house.jpg"><img style="cursor: pointer; width: 239px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivPESTQk8ichYxWxgZKnzZWUBy-fayZg0K93ZoTI0zgtKCFLLrlPoYUSGXL-mBFVZ5tJda4SQ34CA34ExNLQ5pHs-468sQ05NVFfx2zX41OJaE2LW1P3mQTZy34F6WUALGo75-xp_uGR0/s400/house.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5163654188806084530" border="0" /></a><br /></div><br />Sempre he sentit una atracció molt forta per les séries de metges (A cor obert la tinc mitificada, Urgencias és tan bona que em trobo malament només de pensar-hi, Hospital Central em diu que per molt mediocre que sigui com a guionista sempre hi haurà una sèrie mediocre a la que hi pugui anar a demanar feina). Per sort, actualment Cuatro emet dues gran sèries de metges que no em puc perdre: House (probablement molts hi esteu d'acord) i Anatomia de Grey (probablement molts penseu que sóc un monya i a més la meva senyora, si llegeix això, constatarà la meva poca credibilitat, perquè sempre que veig Anatomia de Grey la critico de dalt a baix, la série).<br />Curiosament fa temps que hi veig clares similituds entre una i altra (a banda del fet que sembla que els seus guionistes han caminat fins a l'encreuament de camins i han signat un pacte amb el diable). N'hi ha moltes, de semblances, com per exemple que sovint els casos d'una sèrie acaben sortint a l'altra, cosa que potser té una explicació senzilla perquè la seva font principal de casos són les revistes de medicina. Hi ha moltes més similituds més sospitoses en temporades anteriors que en el seu moment no vaig "postejar" ni que, collons, vaig apuntar en un paper amb la idea d'escriure aquest post algun dia. Tenint en compte que aquest llistat és incomplet degut a la meva falta de previsió, vet aquí vuit semblances entre les noves temporades de House i (la puta ninyata) Grey:<br /><br /><ol><li>Tot un equip de nous metges que arriba a l'hospital per guanyar-se un lloc al costat dels "millors". En el cas de Grey, nous residents, en el cas de House, nous ajudants.</li><li>La doctora Yang ha numerat els seus alumnes i els hi diu pel seu número, no pel seu nom. El doctor House ha numerat els seus candidats i els hi diu pel número, no pel nom. Bé, no a tots, n'hi ha una a qui anomena "tú, zorra implacable".</li><li>La inclusió d'un personatge que està començant en el món de la medicina tot i la seva edat provecta. En el cas de Grey un farmacèutic que passa dels 50 i a qui li ha donat per estudiar medicina, en el cas de House un bidell de la universitat que s'ha passat mitja vida assistint a classe sense estar matriculat i que es presenta a la feina tot i no tenir el títol.</li><li>Una tia bona rossa: segurament és la similitud menys concloent, però no deixem que passi per alt. La doctora Stevens ha estat la rossa de Grey des de el primer dia. A House no havien tingut mai rossa, així que per a no ser menys que la sèrie rival, la doctora Cameron s'ha tenyit (malauradament ignorem si només el cap o també el parrús).</li><li>Una clínica d'atenció primària a la que ningú hi vol treballar.</li><li>Un personatge forrat de pasta (la doctora Torres a Grey, el doctor Chase en el cas de House) que podria estar tocant-se la figa o el penis a Hawai la resta de la seva vida però que prefereix fer front a la dura professió de metge.</li><li>Un metge negre (Berg en el cas de Grey, Foreman en el cas de House) amb una personalitat recta i amb una determinació fèrria que el fan ser el millor en la seva feina.</li><li>La vuitena se m'ha oblidat pel camí, però ja els dic jo que era definitiva per demostrar que els guionistes d'aquestes sèries forniquen entre ells i s'expliquen cosetes mentre fan la cigarreta post coit. I si no ja veuran com en qualsevol moment salta l'escàndol...<br /></li></ol><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu9C2oAX5L8lAQNMDJvEHAKrpgNdoLkUocHPTjVuS5LxrVVbsJSxrs6qbvDoqTG2z0T2nwa24QwaZ11QbQA_70pTthB5JDjONR0xMsd6AZs-NT_dzTeNlhsGzl2EzIGBFeQ-MAiUtm8kk/s1600-h/cuddy.jpg"><img style="cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiu9C2oAX5L8lAQNMDJvEHAKrpgNdoLkUocHPTjVuS5LxrVVbsJSxrs6qbvDoqTG2z0T2nwa24QwaZ11QbQA_70pTthB5JDjONR0xMsd6AZs-NT_dzTeNlhsGzl2EzIGBFeQ-MAiUtm8kk/s320/cuddy.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5163654820166277074" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQzs49og1KKVtR_VatXyVranfRqYb03SiV5N7OZfDTKwiuGfzr0HUkSDBmusBf4I2YIN9YHCjW7UwVBKeoKf6Y_Z_uL_ivPjefUKgBhhf9JcRmJgpyExvOT897yJSxrhtnzjnw5pfjzJU/s1600-h/bailey.jpg"><img style="cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQzs49og1KKVtR_VatXyVranfRqYb03SiV5N7OZfDTKwiuGfzr0HUkSDBmusBf4I2YIN9YHCjW7UwVBKeoKf6Y_Z_uL_ivPjefUKgBhhf9JcRmJgpyExvOT897yJSxrhtnzjnw5pfjzJU/s320/bailey.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5163657856708155378" border="0" /></a><br /><span style="font-style: italic;font-size:85%;" >Bé, no tot són semblances al cap i a la fi...<br /><br /><br /></span></div>Senyor Giménezhttp://www.blogger.com/profile/00281336997245692491noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7401918822164045945.post-31854521868573959912008-02-05T18:48:00.000+01:002008-12-10T03:35:00.061+01:00Memòria<span style="font-weight: bold;font-size:180%;" ></span><blockquote><span style="font-weight: bold;font-size:180%;" >CIENTÍFICS CANADENCS DESCOBREIXEN ACCIDENTALMENT ELS MISTERIS DEL FUNCIONAMENT DE LA MEMÒRIA.</span><br /><h4>Un descobriment per accident podria suposar una contribució important en la lluita contra l'Alzheimer. Científics que utilitzaven una tècnica d'estimulació cerebral en un pacient obès per reduir-li la gana van aconseguir, en lloc del resultat que buscaven, que recordés amb gran detall coses que li havien passat feia trenta anys. A més, la seva capacitat d'aprenentatge havia augmentat considerablement. El descobriment revela els misteris del funcionament de la memòria i podria tenir un benefici terapèutic en les persones amb trastorns d'aquest tipus.</h4> A més, proves posteriors van demostrar que la capacitat d'aprenentatge del pacient havia augmentat considerablement.<br /><p> Aquest descobriment accidental, però, podria tenir importants aplicacions en el camp de la neurocirurgia i "un benefici terapèutic per a les <strong>persones amb problemes de memòria</strong>". La revista "Annals of Neurology" ja ho ha publicat.</p></blockquote><p></p> <div class="e_20_nomargin"><div class="ModulFotoGal_20"> <script language="javascript" type="text/javascript"> ar modGaleria249316 = new ModGaleriaItem("Galeria"); var vo249316 = new VO(); vo249316.foto = new Array(); vo249316.titol = new Array(); vo249316.alt = new Array(); vo249316.foto[0] = "/multimedia/jpg/7/6/1201697274767.jpg" vo249316.titol[0] = "El descobriment podria ajudar en la lluita contra malalties com l'Alzheimer." vo249316.alt[0] = "El descobriment podria ajudar en la lluita contra malalties com l'Alzheimer." vo249316.size = vo249316.foto.length; vo249316.actual = -1; </script> <div class="GaleriaNav_20"> <div class="Anterior_20"><img src="http://www.3cat24.cat/img/fletxa_trans.gif" /></div></div></div>Gran descobriment, sí. Quines aplicacions podríem trobar-li? Algunes podrien ser aquestes:<br /><ul><li>Que no tornés a oblidar-me d'estirar de la cadena després de fer caca.</li><li>Que no m'oblidés mai més de tancar els llums abans de sortir de casa.</li><li>Que me'n recordés de desconnectar el despertador el cap de setmana.</li><li>Que el dilluns encara recordés perquè divendres vaig dir: "dilluns començo a fer règim".<br /></li><li>Que els polítics mai tornessin a "oblidar" les seves promeses electorals (au, no siguis idiota Gimene)<br /></li><li>Que tots recuperéssim la memòria històrica: alguns no volen recordar que ells mateixos o els seus pares seien a la "diestra" de Franco, d'altres no volen recordar que mentre Stalin matava "dissidents" a milions ells seguien ordres de Moscou en plena Guerra Civil.<br /></li><li>Reviure el plaer de la primera pajilla.</li><li>Fer més efectiu el mètode d'estudi conegut com a "la nit anterior em foto set cafès, una parell de rules i me la passo estudiant".</li><li>Recordar-nos que les Converse Weapon eren una merda fa vint anys i que és d'idiotes pensar ara que són l'última moda.</li><li>Poder reviure què vam sentir a l'escoltar per primer cop la millor cançó del món, en el meu cas, aquesta:</li></ul><object height="355" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/ReIEDHMu0Zw&rel=1"><param name="wmode" value="transparent"><embed src="http://www.youtube.com/v/ReIEDHMu0Zw&rel=1" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" height="355" width="425"></embed></object><br /><br /><ul><li>Recordar que una d'aquelles obres mestres que només necessita que el temps la tracti bé ja parlava d'això de manipular la memòria. El seu títol en castellà "Olvídate de mí", encara que com passa sovint el títol en anglès resulta molt més estimulant: <a href="http://www.filmaffinity.com/es/film982810.html">"Eternal sunshine of the spotless mind"</a>. L'única pel·lícula en què el Jim Carrey "seriós" no fa pena (i ho dic tenint en compte que tot i que "El show de Truman" podria ser considerada "seriosa" pel meu gust és una comèdia amb tocs dramàtics).</li></ul><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUsx5aZTE9BEp1AsePGrkSTUTHO2E2z38OF39mthUxo68kgUhahSL7HlZNgf8brGxhTLb0SjuH90mgIVDoOy5HdxQDX5fcg1YV9ylO8RjHGkHykOsfayyH9vtvkWOFirqJU5fAGOBoZH4/s1600-h/eternal.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUsx5aZTE9BEp1AsePGrkSTUTHO2E2z38OF39mthUxo68kgUhahSL7HlZNgf8brGxhTLb0SjuH90mgIVDoOy5HdxQDX5fcg1YV9ylO8RjHGkHykOsfayyH9vtvkWOFirqJU5fAGOBoZH4/s400/eternal.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5163533637664020290" border="0" /></a><br />I que voldría oblidar si existís una empresa com la que apareix a "Olvídate de mí"? Poques coses, perquè la meva memòria ja és prou fràgil, però alguna n'hi hauria:<br /><ul><li>La cara del fill de puta de "jefe" que em feia la vida impossible a la meva primera feina.</li><li>El dia que vaig votar CiU.<br /></li><li>El primer cop que vaig cardar: preferiria recordar el segon creient-me que va ser el primer.</li><li>Que quan era jove m'agradaven "The Communards".</li><li>L'examen de filosofia de la selectivitat (un 2 que va trencar les meves aspiracions d'entrar a comunicació audiovisual i que va portar-me a una orgía d'auto flagel·lació que va acabar amb la meva matriculació a... Mestre d'educació primària, on vaig durar menys de tres mesos).</li><li>Estaria bé oblidar-me de menjar com un porc uns quants dies seguits...</li><li>La clatellada que m'han fotut amb l'ortodòncia.<br /></li><li>I moltes coses més que segurament em passaran d'aquí a que sota de casa obrin un xiringuito amb un cartell que digui: "Necessita oblidar algun succés desagradable? Passi i pagui!"</li></ul>I la pregunta: tot i que gràcies a la estimulació de certes parts del cervell aconsegueixin que arribem a desenvolupar el 90 per cert del potencial mental que encara no hem aconseguit explotar... aconseguirà això fer-nos més feliços del que pot fer-nos <a href="http://www.20minutos.es/noticia/276956/0/como/hacer/felacion/">l'estimulació de certes parts del nostre cos</a>? (<a href="http://es.geocities.com/f_nekar/felacion.htm">o del de la nostra parella</a>). Ho dubto.Senyor Giménezhttp://www.blogger.com/profile/00281336997245692491noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7401918822164045945.post-76855938306836073002008-02-05T16:19:00.000+01:002008-12-10T03:35:00.238+01:00Catalans universals que sovint em trobo pel carrer (II)<div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmoI-YSWmD_QXmt7ArtzXgiGhJqvIg9Xa167gn6_ovYf2oEFrSc7p3rj9kJ8fSG9xm1b_RBGMuZZAVEgPwds2mNYo_ipPpmhHXcka_4Otu9FKge_N6feWOJiXeSJI15P9VbisqHejPx5g/s1600-h/joel.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmoI-YSWmD_QXmt7ArtzXgiGhJqvIg9Xa167gn6_ovYf2oEFrSc7p3rj9kJ8fSG9xm1b_RBGMuZZAVEgPwds2mNYo_ipPpmhHXcka_4Otu9FKge_N6feWOJiXeSJI15P9VbisqHejPx5g/s400/joel.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5163517888018945842" border="0" /></a><br />Sabates: 355 euros<br /><br />Pantalons 150 euros<br /><br />Jaqueta: 395 euros<br /><br />Samarreta: 82 euros<br /><br />Look progre amb barba de dies i cabell despentinat<br />de manera perfectament estudiada: 75 euros<br /><br />Ulleres: 450 euros<br /><br />La seva mirada de "ho sé, sóc en Joel Joan i tu no, oi que em saludaràs i elogiaràs la meva feina i els meus ideals?": no té preu.<br /><br /></div>Senyor Giménezhttp://www.blogger.com/profile/00281336997245692491noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7401918822164045945.post-74899041364078034082008-02-03T23:48:00.000+01:002008-02-04T00:08:10.233+01:00That's Entertainment!Suposo que tots els que en el seu moment vam pensar que el Gran Juego de la Oca o el Gran Prix del Verano eren per a mariques ho feiem per una sola raó: havíem flipat durant els 90 amb els Gladiadors Americans.<br />Doncs bé, com tot programa que es preui avui dia els New American Gladiators també tenen el seu càsting, i és aquest:<br /><br /><object width="425" height="355"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Pb2dwtZ2gRw&rel=1"></param><param name="wmode" value="transparent"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/Pb2dwtZ2gRw&rel=1" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" width="425" height="355"></embed></object><br /><br />I un cop separat el gra de la palla... aquests són els nous gladiadors!<br /><br /><object width="425" height="355"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/7hipUyqyg8U&rel=1"></param><param name="wmode" value="transparent"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/7hipUyqyg8U&rel=1" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" width="425" height="355"></embed></object><br /><br />Collons, això sí que és una promo, eh?<br />A més de Pilar Rahola i Josep Cuní, qui podrien ser els Gladiadors Catalans?Senyor Giménezhttp://www.blogger.com/profile/00281336997245692491noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7401918822164045945.post-54173874424732113392008-01-31T11:11:00.000+01:002008-01-31T11:12:05.875+01:00Dia LAvui és el dia...<br /><br /><object width="425" height="355"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/EEIp0qPBbEI&rel=1"></param><param name="wmode" value="transparent"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/EEIp0qPBbEI&rel=1" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" width="425" height="355"></embed></object><br /><br />Demà al matí l'Ares traurà fum...Senyor Giménezhttp://www.blogger.com/profile/00281336997245692491noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7401918822164045945.post-88849808646660381052008-01-30T18:01:00.000+01:002008-12-10T03:35:00.807+01:00Si es tracta de riure, riem de veritat<div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlp5zHOf0GF-rEHdxss503Y5N8sNkoj3vkKkwALIuR3_EgrpGwvGypvSaVbY5JpOuHTegIBH-u5UQwb9Ri-dD5KIH9L9h9Q3KcpRoFucj1-qcNXoAa773VJ7t5XvXI0r1p_KyUerGIriI/s1600-h/RONALDINHO.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlp5zHOf0GF-rEHdxss503Y5N8sNkoj3vkKkwALIuR3_EgrpGwvGypvSaVbY5JpOuHTegIBH-u5UQwb9Ri-dD5KIH9L9h9Q3KcpRoFucj1-qcNXoAa773VJ7t5XvXI0r1p_KyUerGIriI/s400/RONALDINHO.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5161320462491227922" border="0" /></a><span style="font-style: italic;font-size:85%;" >Vella glòria.</span><br /></div><br />Sembla que el que necessita el Barça és riure...<br /><blockquote>SPORT:<br /><br />"En la primera de las dos sesiones programadas ayer martes Ronaldinho se mostró abierto, sonriente, alegre y muy participativo"<br />"En la sesión matinal estuvo integrador y haciendo broma con algunos de sus compañeros. Leo Messi, Deco, Henry, con el que estuvo hablando un buen rato sobre el césped del Mini Estadi, Bojan, Sylvinho o Valdés fueron presa de sus bromas."<br />"En la sesión que el equipo llevó a cabo en La Masía por la tarde volvió a ser uno de los dicharacheros del grupo con sonrisas, abrazos y buen rollito"<br /><br />EL MUNDO DEPORTIVO<br /><br />"Vuelve la sonrisa. Ronaldinho recuperó la alegría tras verse con el resto de sus compañeros un mes después de caer lesionado"<br /><br />EL 9 ESPORTIU<br /><br />"Si riu ell, riurem tots"</blockquote><br />Sent així, aquí va la meva proposta de fitxatges per a la próxima temporada:<br /><ul><li>Andreu Buenafuente (perquè després de 20 anys encara es manté en forma, no com alguns jugadors)<br /></li><li>Sergi Mas (però només si imita en Montilla o José Manuel Lara)</li><li>Juan Tamariz (perquè és igual de lleig que en Ronaldinho)<br /></li><li>Chiquito de la Calzada (com a preparador físic els faria fer aquells saltirons tan graciosos)<br /></li><li>Luis Aragonés (no rieu només veure'l?)</li><li>El Señor Barragán (perquè així Luis Aragonés tindria amb qui parlar)<br /></li><li>Arnold Swarzenegger (perquè al vestidor de can Barça fa falta un "Poli de guarderia")</li><li>Jo (perquè quan em veiessin el penis a la dutxa es petarien de riure)</li><li>José Mourinho (perquè li encanta riure a la cara dels rivals)<br /></li><li>Jordi Évole "El follonero" (per fer d'ajudant d'en Mourinho)</li><li>Manel Fuentes (per escalfar banqueta)<br /></li><li>Llucià Ferrer (per fer de banqueta)</li><li>Miki Nadal (perquè el futbol és l'únic programa de la Sexta en què no deu haver sortit encara)<br /></li><li>El Risitas (perquè és evident...)<br /></li><li>I sobretot, Berto Romero (perquè està més prim que en Ronaldinho i té, com a mínim, el mateix talent)</li></ul><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaGa10Wm9tTyk7Z1yAeQWrR_zFL7kmmoSYtnhTFYsF_YIaHThPqMQiKZOgGXMxlov13PXxRoeePLAM-0DlT0BsgsFs0blvs1lHNHIXOc1ST5AYdTXK6_k2JNSCs7g8SKYqBXy8XN8i9h8/s1600-h/berto.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaGa10Wm9tTyk7Z1yAeQWrR_zFL7kmmoSYtnhTFYsF_YIaHThPqMQiKZOgGXMxlov13PXxRoeePLAM-0DlT0BsgsFs0blvs1lHNHIXOc1ST5AYdTXK6_k2JNSCs7g8SKYqBXy8XN8i9h8/s400/berto.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5161328176252491554" border="0" /></a><span style="font-size:85%;"><span style="font-style: italic;">Nova glòria.</span></span><br /></div><br />Facin les seves propostes.Senyor Giménezhttp://www.blogger.com/profile/00281336997245692491noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7401918822164045945.post-23944862802727205512008-01-30T10:17:00.000+01:002008-12-10T03:35:01.132+01:00Coses que poden fer-se mentre una màquina et va dient perf telèfon: "enseguida le atendemos"<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBqtRgoUJjDywiyvmUkMOEV5xpC7T8k1AFdx5JkCXQ46zibGNrCp8uBcoZm1Rqi-fBYisrg0Ei2u6WwcAiL38VX2IXdxo9m7xz_EU8ePyxyY3Y-VvsC6-BgLLIBbJDtETqPALUkxIy8Vw/s1600-h/groundhog_day.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBqtRgoUJjDywiyvmUkMOEV5xpC7T8k1AFdx5JkCXQ46zibGNrCp8uBcoZm1Rqi-fBYisrg0Ei2u6WwcAiL38VX2IXdxo9m7xz_EU8ePyxyY3Y-VvsC6-BgLLIBbJDtETqPALUkxIy8Vw/s400/groundhog_day.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5161210932235245314" border="0" /></a><br />Sóc un gran fan de la banca electrònica. Pots fer els mateixos tràmits que amb la banca tradicional però amb l'avantatge de poder fer-los en pijama i estirat al sofà i sense haver de veure la cara de gos de cap empleat amargat ni la pudor de decrepitud de cap integrant de l'alegre grup anomenat "tercera edat". El problema de la banca electrònica ve a l'hora de fer alguns tràmits que requereixen una trucada a atenció al client. Fa quinze minuts que sento una veu que em diu, de manera alternada: "enseguida le atendemos" i "en un momento le atendemos". Irritant, en principi, però fins i tot en aquest cas la banca electrònica i el fet de poder operar des de casa superen ampliament la banca presencial i ens permet portar a terme mentres "fem cua" diferents activitats que de ser portades a terme a una sucursal bancària no serien del tot ben vistes:<br /><br /><ol><li>Posar-se a escriure això.</li><li>Pelar una taronja i pringar-se totes les mans.</li><li>Rentar-se les mans i adonar-se que toca tallar-se les ungles de les mans.</li><li>Tallar-se les ungles de les mans i recordar que als peus també tens ungles i que ara entens perquè tots els mitjons se't trenquen per la punta.</li><li>Aprofitar que estàs redescobrint el teu cos per tocar-te el penis en actitud carinyosa.</li><li>Preguntar-se si la paraula "carinyosa" existeix en català, buscar-la al diccionari i veure que no, que la manera correcta de dir el que vull expressar és fent servir el mot "afectuosa".</li><li>Pringar-se les mans un altre cop, però ara no de suc de taronja.</li><li>Tornar a rentar-se les mans i veure que t'has tacat el pijama.</li><li>Posar el pijama a rentar i, per no ser descobert, posar la rentadora per primer cop en els últims sis mesos.</li><li>Imaginar com, en el fons, l'accident pot acabar bé, ja que la dona estarà molt agraïda de que per fi t'impliquis sense coacció en alguna tasca domèstica i t'ho agrairà amb tot el seu repertori de favors sexuals.</li><li>Tornar al punt 5.</li><li>Reviure el punt 7.</li><li>Mirar d'evitar la segona part del punt 8.</li><li>Cagar-se en tot quan la comunicació es talla.</li><li>Tornar a trucar.</li><li>Escoltar de nou, alternativament, "enseguida le atendemos" i "en un momento le atendemos".</li><li>Adonar-te que, gràcies a la comoditat de la banca online, ja fas tard al gimnàs.</li><li>Alegrar-se: ja tens una excusa per fer campana, però tot i així hi aniràs i la teva voluntat de ferro posarà tremendament calenta la teva senyora quan li expliquis.</li><li>Preguntar-se què fots escrivint amb una sola mà si el mòbil té mans lliures.</li><li>Buscar la manera com s'activa el mans lliures.</li><li>No trobar-la i sentir-te un analfabet funcional.</li><li>Per alguna raó que encara no entenc, tornar al punt 5.</li><li>Reviure el punt 7.</li><li>Cagar-te en tot, sense excepció, quan no pots evitar el punt 8.</li><li>Pensar que, o m'agafen el teléfon o això serà tan llarg que no ho llegirà ningú, ganduls.</li><li>Pensar que viure eternament el dia de la marmota podria ser bastant millor que escoltar aquesta puta veu del telèfon.</li><li>Obrir l'Ares i posar a baixar "Atrapat en el temps".</li><li>No sé per quina raó, recordar un pensament que va venir-me abans d'ahir al vestidor del gimnàs a la vista de penis de diferents formes, mides i colors: com pot ficar-se algú això a la boca?</li><li>Aprofitant la imatge mental d'un bukake, tornar al punt cinc.</li><li>Reviure el punt 7.</li><li>Adonar-te que ni el teu penis ni tu ja no teniu 17 anys.</li><li>Mirar-te al mirall i veure que ni la teva panxa, ni el teu cul, ni la teva cara tenen ja 17 anys. Adonar-te que l'únic que et fa semblar jove és la ortodòncia que vas decidir posar-te fa dos anys.</li><li>Preguntar-te què fer amb la teva vida.</li><li>Resignat a les possibles respostes, acabar de posar els plats al rentavaixelles, posar-hi el detergent i posar-lo en marxa.</li><li>Cagar-te en tot quan la comunicació torna a tallar-se.</li><li>Vestir-te i baixar a fer el tràmit a la caixa.</li><li>Esperar la mort envoltat de iaios que van a treure els diners de la seva decrèpita pensió.</li><li>Adonar-te que algun tu també seràs vell i decrèpit.<br /></li><li>Recordar "El Ansia" de Tony Scott i plànyer el fet que fa temps que el cinema comercial nord americà no ens obsequia amb escenes tan explícites de sexe lèsbic.</li><li>Recordar amb joia "Lazos de sangre", dels Wachowski pre Matrix, amb algunes escenes lèsbiques d'altíssima temperatura.</li><li>Seràs capaç de tornar al punt 5?</li><li>Intentar-ho.</li><li>Adonar-te de com tothom et mira.<br /></li><li>Sortir corrent.</li><li>Tornar a trucar a atenció al client.</li><li>Esperar la mort tot esperant poder parlar amb un operador.</li><li>Adonar-te que al cap i a la fi la vida no és més que això: practicar el sexe i esperar la mort.<br /></li><li>Tornar al punt 5.</li><li>Reviure el punt 7.</li><li>Desitjar no morir amb l'ocellet a la mà.</li></ol>Senyor Giménezhttp://www.blogger.com/profile/00281336997245692491noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7401918822164045945.post-58591835280118200182008-01-28T11:31:00.000+01:002008-12-10T03:35:01.322+01:00Catalans universals que sovint em trobo pel carrer (I)<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9-evI4Uax9Dw1NPeFJVqvdwQUFQHY0Q2y94RI_3G_spt4tMYdt73BjfWX3T9KKnTZ6h40APi0nQFuEVQgvHXOgmtHXWmV430j7FYT-YsSwhJZsZhyCdzRa9IoWCA9_6sclmxjfMG4vzU/s1600-h/jaumesisa211000b.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9-evI4Uax9Dw1NPeFJVqvdwQUFQHY0Q2y94RI_3G_spt4tMYdt73BjfWX3T9KKnTZ6h40APi0nQFuEVQgvHXOgmtHXWmV430j7FYT-YsSwhJZsZhyCdzRa9IoWCA9_6sclmxjfMG4vzU/s400/jaumesisa211000b.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5160476303849068274" border="0" /></a><br />En <a href="http://www.freewebs.com/jaumesisa/">Jaume Sisa</a> és l'autor d'alguns dels discos més aclamats i odiats de la història de la música catalana. Sigui como sigui, en Sisa deu ser un paio forrat de pasta i els seus discos se suposa que ens estarien parlan d'un marcià que va pel carrer deixant anar una llum especial i una energia que el distingiria dels pobres mortals, com ara vostè i jo. Les coses, però, no són així. El món està ple de persones que volen destacar sigui com sigui i la poca cosa que són intenten magnificar-la amb roba cara, grans cotxes, boniques companyies i somriures ostentosos, però aquest no sembla que sigui el cas d'en Sisa. Me'l trobo sovint, al passeig de Lluís Companys, just davant de la Ciutadella. El primer cop que el vaig veure em va costar reconèixer-lo: un senyor amb cara de cansat, mirada trista, roba de pensionista i una bossa del Dia a cada mà... No és la imatge que t'esperes del que alguns en parlen com el geni més gran de la música catalana contemporània, però un cop més la realitat ens alliçona i ens diu que un autèntic gran artista només necessita semblar-ho en la intimitat de la seva creació, ja sigui davant del full en blanc, del piano o sobre de l'escenari. En Sisa, a primera vista, sembla que també ho té clar.Senyor Giménezhttp://www.blogger.com/profile/00281336997245692491noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7401918822164045945.post-28631405542047484892008-01-22T11:24:00.000+01:002008-01-22T11:25:49.558+01:00Si es que no et deixen ni dormir tranquil...<h1 class="clr">Un anciano chileno se despierta en medio de su propio velatorio</h1><p class="first">SANTIAGO (AFP) - Un anciano de 81 años se despertó en el ataúd durante su propio velatorio, ante la sorpresa de amigos y familiares que lloraban su muerte en la pequeña ciudad chilena de Angol, informó el domingo la prensa local.</p><p>Los familiares de Felisberto Carrasco pensaron que el anciano estaba muerto debido a la baja temperatura e inmovilidad de su cuerpo y, en lugar de llamar a un médico para comprobarlo, llamaron a una funeraria, que se lo llevó vestido con su mejor traje hacia su anticipado velatorio.</p><p>"No podía creerlo. Pensé que estaba equivocado y cerré los ojos. Los volví a abrir y, claro, mi tío estaba mirándome. Me puse a llorar y corrí a buscar algo para abrir el ataúd", relató Pedro Carrasco al diario Ultimas Noticias. Una vez liberado, el anciano dijo que no sentía dolor alguno y pidió un vaso de agua. La radios de la ciudad tuvieron que rectificar el anuncio de su muerte, que ya habían anunciado.</p>Senyor Giménezhttp://www.blogger.com/profile/00281336997245692491noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7401918822164045945.post-90835338928310092272008-01-10T18:03:00.000+01:002008-01-10T18:25:09.651+01:00Ja s'acosta...<object width="425" height="373"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/VwqNXwomRyE&rel=1&border=1"></param><param name="wmode" value="transparent"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/VwqNXwomRyE&rel=1&border=1" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" width="425" height="373"></embed></object><br /><br /><object width="425" height="373"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/4bTvAUVPyLI&rel=1&border=1"></param><param name="wmode" value="transparent"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/4bTvAUVPyLI&rel=1&border=1" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" width="425" height="373"></embed></object>Senyor Giménezhttp://www.blogger.com/profile/00281336997245692491noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7401918822164045945.post-37575205481189465932008-01-07T20:49:00.000+01:002008-12-10T03:35:01.602+01:00La tríada del patiment<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQZgSVL23Dg3lk17CyKGY9u1BAhWGlPjrfNYqL4pGv2NJTUs4q5JWq-EjhALtJmURXU23t3HUhUlUbFCRXL4b2WZTf9tCW2G4AOhJFd6ylnLL0gpV4q_MVj2ZAHZXGNlaGz_kANFB8i1I/s1600-h/grande.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQZgSVL23Dg3lk17CyKGY9u1BAhWGlPjrfNYqL4pGv2NJTUs4q5JWq-EjhALtJmURXU23t3HUhUlUbFCRXL4b2WZTf9tCW2G4AOhJFd6ylnLL0gpV4q_MVj2ZAHZXGNlaGz_kANFB8i1I/s400/grande.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5152826943715529906" border="0" /></a>Son, fred i caca. Coneixen cap combinació de factors que pugui resultar més destructiva per a l'equilibri mental d'un ésser humà?Senyor Giménezhttp://www.blogger.com/profile/00281336997245692491noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7401918822164045945.post-11439714801624853662008-01-07T15:26:00.000+01:002008-12-10T03:35:01.801+01:00Un ecologista dinaria això?<div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwzg9i41XQzsLIerV5ai90MsGFQhhAQ_kY6FQwoyr5NRyRdto9nbaki3YI4pPY6e3EWze4bCVid1fWi4JE1ccwb3rvVXq2jDWFpJrTBXpuQvXMKoVXl9q2B3gvu4FiPRd3tFBAlHB8sbc/s1600-h/Photo_0021.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwzg9i41XQzsLIerV5ai90MsGFQhhAQ_kY6FQwoyr5NRyRdto9nbaki3YI4pPY6e3EWze4bCVid1fWi4JE1ccwb3rvVXq2jDWFpJrTBXpuQvXMKoVXl9q2B3gvu4FiPRd3tFBAlHB8sbc/s400/Photo_0021.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5152741306362614946" border="0" /></a>Ho sento pel planeta, però avui he dinat això.<br /><br /></div>Senyor Giménezhttp://www.blogger.com/profile/00281336997245692491noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-7401918822164045945.post-17042180122381488402008-01-07T14:24:00.000+01:002008-12-10T03:35:01.814+01:00Afirmacions incertes que he sentit dir als mitjans en les últimes 24 hores<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgU8-uQJURN7Df64kB357O3qENDZmZ0WaIO8c6Jc0J54aShJrbhlhWQbDd5oeAiesDiCbWnDJzKufsmqffAZcZXOuZ703lrDBp1qMEhMF5K8xYQ1n9y-CoTwRlCPzD5BzZKTVpnQEqzA1w/s1600-h/CM102~Come-mierda-Posteres.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgU8-uQJURN7Df64kB357O3qENDZmZ0WaIO8c6Jc0J54aShJrbhlhWQbDd5oeAiesDiCbWnDJzKufsmqffAZcZXOuZ703lrDBp1qMEhMF5K8xYQ1n9y-CoTwRlCPzD5BzZKTVpnQEqzA1w/s400/CM102~Come-mierda-Posteres.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5152735173149316242" border="0" /></a><br />- <span style="font-weight: bold;">La identitat del Barça es basa en fer bon futbol: </span>incert. La identitat del Barça es basa en ser un equip de segona fila, molt per sota del Madrid (9 copes d'Europa i 30 lligues davant de les 2 copes d'Europa i 18 lligues del Barça). També es basa en queixar-se sovint de que tot se'ns posa en contra, com en la final aquella dels pals quadrats: si en comptes de xutar al pal haguessin xutat només un mil·límetre millor la història seria una altra. I sobretot es basa en dir coses com "la identitat del Barça es basa en fer bon futbol", que demostra la incultura futbolística d'una bona part de la nostra premsa, que es pensa que el bon futbol es construeix només de regats i gols, oblidant l'espectacularitat de les bones aturades, de les grans accions defensives, dels contraatacs ben portats o de les jugades d'estratégia que, com tot afeccionat al futbol britànic sap perfectament, quan es treballen bé poden tenir el premi del gol en una proporció bastant més gran que la que té el Barça. El qui estima el futbol sap que en aquest esport hi ha coses molt maques que van més enllà de les rabones i les bicicletes.<br /><span style="font-weight: bold;">- La senyal identitària del Dream Team era el seu futbol espectacle:</span> no diré que no, però part de l'espectacle i de la felicitat que aquest espectacle ens proporcionava venia del fet que es guanyava. Quan es va deixar de guanyar ens ho passavem molt bé mirant el partit, però ens en anavem a casa amb cara de gilipolles. A més, aquest futbol espectacle s'aconseguia a través de la feina, la disciplina i uns quants tios amb els collons ben posats que imposaven respecte al vestidor. No ho acabo de veure en el Barça actual...<br /><span style="font-weight: bold;">- Samuel Eto'o s'ha begut l'enteniment:</span> si dir que el que importa és guanyar resulta ara una demostració de poca salut mental, que vinguin a buscar-me. No puc evitar recordar la frase que sovint s'aplica a la selecció espanyola: "jugamos como nunca, perdimos como siempre". No cal dir res més.<br /><span style="font-weight: bold;">- La victória del Reial Madrid contra el Saragossa (o l'equip que sigui) ha estat injusta:</span> aquí partim d'un gran error, el de pensar que hi ha victóries justes i injustes. Excepte en el cas que es demostri que l'àrbitre ha actuat de manera premeditada al pitar-ho tot en contra de l'equip que surt derrotat, les victòries sempre són justes. Els que continuament qualifiquen d'injustes les victóries del Madrid ho fan pràcticament sempre perquè consideren extrafutbolístiques les accions fabuloses d'Iker Casillas. Un cop més demostren no tenir-ne ni punyetera idea, perquè com qualsevol afeccionat al futbol hauria de saber, l'equip el formen 11 jugadors, un d'ells és el porter i també juga. El porter no és un personatge maligne, no és un aixafaguitarres que ens impedeix veure bonics gols, el porter és un dels jugadors que ens regala una de les accions més espectaculars que es poden veure a un estadi: les aturades. També es queixen els periodistes de que "un solitari gol de Van Nistelrooy dona la victória al Madrid". Que jo sàpiga aquest esport consisteix a marcar un gol més que el contrari.<br /><span style="font-weight: bold;">- Schuster (o Capello, o Del Bosque, o Toschack, o Antic...) té una flor al cul: </span>típica afirmació estúpida que els "nunyistes" també van fer seva per referir-se als éxits de Johan Cruyff. La sort no és de qui l'espera, és de qui la busca.<br /><span style="font-weight: bold;">- El Barça fitxarà Cristiano Ronaldo amb els diners que tregui de la venda de Ronaldinho:</span> la campanya de desprestigi que han muntat la premsa i el club contra en Ronnie ha aconseguit que amb el que ens donin per ell no podrem fitxar ni en Tamudo.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">En definitiva: </span>que vingui en Mourinho.Senyor Giménezhttp://www.blogger.com/profile/00281336997245692491noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7401918822164045945.post-30125529316187691162008-01-07T02:14:00.000+01:002008-12-10T03:35:19.838+01:00Àlbum de vacances<span style="font-weight: bold;font-size:180%;" >A</span>mb una mescla de tristesa i alegria vaig haver de donar per acabades les meves vacances molt abans del que imaginava. Nous reptes televisius m'esperaven i el país no es podia permetre que un talent com el meu estigués gaire temps més en <span style="font-style: italic;">stand by</span>. La televisió no va poder aguantar més d'una setmana sense mi.<br />De les vacances ja només en queden els records, uns milímetres més de greix corporal i unes quantes fotografies. Són aquestes.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBFMhUMBzASWfyhvKCvH0caC4ZVudforzbe31LX9ogxCNeUK3UwG0HoIT-Hjm2Je_Bhjjk35hqsXDQVF4kYry753Hd1ylqAMt4azp0T3JuLq36i-a094IQH_JBCGivRhjw4b1frVnuUL8/s1600-h/paisatge.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBFMhUMBzASWfyhvKCvH0caC4ZVudforzbe31LX9ogxCNeUK3UwG0HoIT-Hjm2Je_Bhjjk35hqsXDQVF4kYry753Hd1ylqAMt4azp0T3JuLq36i-a094IQH_JBCGivRhjw4b1frVnuUL8/s400/paisatge.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5152538764294870018" border="0" /></a>Potser per fer-me la il·lusió que és estiu i que en realitat no m'he passat la canícula treballant en un projecte tan cabdal per Catalunya com La Masia de 1907, trio, en companyia de la meva cònjuge, passar uns dies a la Costa Brava. Com que les fotografies encara no aconsegueixen transmetre sensacions com l'excitació sexual, les ganes de fer caca o el fred de collons, podria semblar que aquesta instantània ha estat presa en ple agost. Només un detall ens fa veure que no és el cas: ni l'aigua ni la sorra estan infestades de fills de puta en banyador.<br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglRhmUcFfiOd6y35xMVpeCeNCBCt-oIUXQaYno8L_BYQE1iSLIomN9AGpYiHGEcWB2uArUtBaJ0IFu1POtdpG5PWzYysKeqVV3P8xwpciFfUCBdCz96EHg4adVWIIYlEPc-j8iIMTUCNE/s1600-h/panxing.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglRhmUcFfiOd6y35xMVpeCeNCBCt-oIUXQaYno8L_BYQE1iSLIomN9AGpYiHGEcWB2uArUtBaJ0IFu1POtdpG5PWzYysKeqVV3P8xwpciFfUCBdCz96EHg4adVWIIYlEPc-j8iIMTUCNE/s400/panxing.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5152540649785512978" border="0" /></a><br />Com que sóc un home de conviccions fermes de seguida poso tots els meus esforços en portar a terme la tasca que m'havia proposat abans de venir: gratar-me les boles a dues mans. Les vistes panoràmiques que ofereix l'habitació de l'hotel unides a un solet d'allò mes agradable em fan veure amb bons ulls seure a la terrassa i fer una becaina com qui no vol la cosa. Malauradament, així que un núvol s'interposa entre el sol i jo començo a patir sobtats símptomes de congelació i he de retirar-me a l'interior per gaudir dels efectes benèfics de la calefacció central.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk7VL5EPzkbXO_2njCsPqNiHFdn6lbnQKYvJMCGaJHDpHdNKVOvG7Yw2aqLwip0YGP3Bt4suk6BrwEaRJn-rdwX25QSk2qDZRPgPem33R3FaH5nnEeSPUdjtotbO3h_ajH1TO5hhFtW8k/s1600-h/colliure.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk7VL5EPzkbXO_2njCsPqNiHFdn6lbnQKYvJMCGaJHDpHdNKVOvG7Yw2aqLwip0YGP3Bt4suk6BrwEaRJn-rdwX25QSk2qDZRPgPem33R3FaH5nnEeSPUdjtotbO3h_ajH1TO5hhFtW8k/s400/colliure.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5152541903915963426" border="0" /></a>Portat per cert sentiment de culpa per la meca inacció i, sobretot, per l'entusiasme de la meva futura esposa, em poso al volant i ens transporto fins a Colliure, bonica localitat francesa famosa per algun tema relacionat amb una guerra civil, un tal Machado i una tomba que visita molta gent que llegeix poesia i encara molta més que no n'ha llegit en sa vida.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJm6I7ym3gvPor7dGk-TZ6HlexlUQx1A9myqEKa4QF_5zcWJriPDkpmv4BajUtHm0Usc0J5LVlSDhyReMFqTvjm0nenItZhBwFd_w2cYLg1KsRQJwZkMJ5LftvhW7SJc3y4m0GFRhqezY/s1600-h/colliure_113.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJm6I7ym3gvPor7dGk-TZ6HlexlUQx1A9myqEKa4QF_5zcWJriPDkpmv4BajUtHm0Usc0J5LVlSDhyReMFqTvjm0nenItZhBwFd_w2cYLg1KsRQJwZkMJ5LftvhW7SJc3y4m0GFRhqezY/s400/colliure_113.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5152543454399157298" border="0" /></a><br />Com que estàvem molt cansats vam preferir mandrejar una estona pel poble en comptes de visitar el famós sepulcre i per tant aquesta fotografia l'he hagut de pispar d'una altre lloc web. Si s'hi fixen, algú ha deixat el seu ordinador portàtil a sobre de la tomba d'Antonio Machado per si el poeta se sent inspirat i vol enviar-hi uns versos del més enllà via Wi-fi. Això o que Media Markt ja no sap on anunciar-se.<br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirtK9Woszh0IzA3PQC02BPxXBhTN_5xHnTvUFr0MF69f9LT5x9qsSa8xRAUXeyo-y-Wp9fNeHszyGkXHyjSiKlaul_-QufuMJKkIB6JdKq3GUhETVWNllDMzaumOPmtScTXc0gwopCxa8/s1600-h/cristo.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirtK9Woszh0IzA3PQC02BPxXBhTN_5xHnTvUFr0MF69f9LT5x9qsSa8xRAUXeyo-y-Wp9fNeHszyGkXHyjSiKlaul_-QufuMJKkIB6JdKq3GUhETVWNllDMzaumOPmtScTXc0gwopCxa8/s400/cristo.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5152545052126991426" border="0" /></a><br />Ja que és Nadal, presentem els nostres respectes al motivador d'unes festes tan entranyables. La veritat és que sempre he sentit simpatía per aquest noi. No puc evitar pensar que si jo també hagués fet cas al meu pare i hagués seguit la tradició, igual que va fer el fill de nostro senyor, potser hauria acabat com ell o fins i tot pitjor: quaranta anys darrere el taulell d'una de tantes oficines bancàries. I bé, creuem els dits, no cantem victòria, que mai se sap el que pot deparar el futur. Un dia amunt i l'altre avall, així és la fama.<br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsdmFtnOXQC68y_lPP8Zr7BMzS9gfB2VJkYkc-bSrvN2dMUf1X0c3c3Ln13JYeUNlJ0JLn2g3DYAbLIa3RY4qaiM6b9M2cLT0Ij_FojxT6UWaQGrrHJgxC18YhRk4onHrAvjf9g9A8cik/s1600-h/suicidi.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsdmFtnOXQC68y_lPP8Zr7BMzS9gfB2VJkYkc-bSrvN2dMUf1X0c3c3Ln13JYeUNlJ0JLn2g3DYAbLIa3RY4qaiM6b9M2cLT0Ij_FojxT6UWaQGrrHJgxC18YhRk4onHrAvjf9g9A8cik/s400/suicidi.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5152546435106460754" border="0" /></a><br />Per uns instants sento un impuls que em porta a tenir pensaments suicides. I si tot fos un somni i en realitat no estigués de vacances? I si de cop i volta apareguessin milers de Sarkozys per aplicar-me alguna mena de llei d'estrangeria? I si en aquest malson hi aparegués també en Maurice Chevalier i em confessés que Edit Piaf, com Amor, té rabo? I si el despertador sonés en qualsevol moment? Per sort recordo el que un dia va dir un parapsicòleg a la televisió: "quan no sàpigues si estàs vivint en un somni o en el món real imagina que t'eleves per sobre del terra. Si ho aconsegueixes, és que estàs somiant, perquè volar és impossible". Tot i que alguns dubtes comencen a venir-me al cap respecte aquest mètode paracientífic de chequejar l'estat de la meva consciència, recordo que m'havia promés no posar en marxa la meva extraordinària maquinària mental i comparteixo unes Lays vinagreta amb la muller que m'aguanta el cap quan vomito. Tot seguit, i atesa la seva fama de poble ple de pau i alegres pescadors posem rumb a Cadaqués.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9iHZ3l1YqHd2ZHPvFMhrIbOTu-ZFFESVFZSFwAkvMAWwG9AGYTCFh_nGYo0LLnN0Rtxuc-0Vf_gCqL8uNJtEYrGM9hiM3jPVaQqHkYC1hDa15SXaDKUdXUcZV2Xx4NoLXBN4iXJpu_AI/s1600-h/cadaques.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9iHZ3l1YqHd2ZHPvFMhrIbOTu-ZFFESVFZSFwAkvMAWwG9AGYTCFh_nGYo0LLnN0Rtxuc-0Vf_gCqL8uNJtEYrGM9hiM3jPVaQqHkYC1hDa15SXaDKUdXUcZV2Xx4NoLXBN4iXJpu_AI/s400/cadaques.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5152549815245722722" border="0" /></a>Sí, Cadaqués és molt maco, però per desgràcia, de la serenor d'aquesta fotografia en què no apareix ni un sol turista francés passem de sobte a la dura realitat. Feia dos dies que no sabíem res del món que hi ha més enllà dels nostres melics, però una paret ens va retornar a l'horror mediàtic més cruel.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQzjVZRMmyFkH8TmtN7jrmGMYiQYMe6Ms4MO8OAprNk48mLguWT1FTOhy8QcUpCkgOXamtfVRVpb6FKLh_0maMdC7lizJsAFNEcLn6QCOrkMGlPAOuygKKaydI55mLhXJbY35JytcGxKw/s1600-h/mad.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQzjVZRMmyFkH8TmtN7jrmGMYiQYMe6Ms4MO8OAprNk48mLguWT1FTOhy8QcUpCkgOXamtfVRVpb6FKLh_0maMdC7lizJsAFNEcLn6QCOrkMGlPAOuygKKaydI55mLhXJbY35JytcGxKw/s400/mad.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5152550429426046066" border="0" /></a><br />I amb els ulls plens de llàgrimes vam decidir tornar a l'habitació de l'hotel per passar els dies que ens quedaven fent un ús intensiu dels equipaments que aquesta ens oferia. Malauradament, un mal shawarma va fer que utilitzés l'inodor més del que hauria volgut. Per acabar, directament des de la vila de Palamós, una salutació per a tots els amics turistes vinguts del tan estimat país dels francesos. Salut i fins les próximes vacances.<br /><br /><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2lsht1OJA6nLJiIdLGQkd7KO91guvhJcuD_y33RUGTYAP2eHWzz0JiQPWmEBgIxvLr48Zsjl0q52AGYcVbWYRaqfxAsTTC8NPhfbyh7eD7m-Q5FFeQ4qj8s9ex_00HLdGODxe8cft018/s1600-h/hp.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2lsht1OJA6nLJiIdLGQkd7KO91guvhJcuD_y33RUGTYAP2eHWzz0JiQPWmEBgIxvLr48Zsjl0q52AGYcVbWYRaqfxAsTTC8NPhfbyh7eD7m-Q5FFeQ4qj8s9ex_00HLdGODxe8cft018/s400/hp.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5152551503167870082" border="0" /></a><span style="font-style: italic;font-size:85%;" >Dedicat a tots els gavatxos que fan cara de borratxos.<br />O sigui, a tots.<br /><br /><br /></span></div>Senyor Giménezhttp://www.blogger.com/profile/00281336997245692491noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-7401918822164045945.post-27957601651145089332008-01-04T14:44:00.001+01:002008-01-04T14:56:48.859+01:00Recolzament totalFa un moment he vist com els conductors d'autobusos de Barcelona estaven concentrats a prop de casa meva, davant dels jutjats de Lluís Companys. La seva causa ja em semblava prou justa tot i que estic patint la seva vaga, però des d'ara n'estic encara més a favor. Normalment les concentracions d'aquest tipus solen tenir un aire massa crispat i les cantarelles amb que donen veu a les seves peticions estan bastant passades de moda. És per això que sentir la manera en què els xofers d'autobús explicaven els seus problemes m'ha semblat tan collonuda: amb aquest tema dels Mojinos Escozíos a tot drap:<br /><br /><object width="425" height="355"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/nVVyDQ_ncZQ&rel=1"></param><param name="wmode" value="transparent"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/nVVyDQ_ncZQ&rel=1" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" width="425" height="355"></embed></object><br /><br />El Gimene està amb vosaltres amics conductors, ara entenc la vostra habitual antipatía, tot treballador hauria de tenir dret, com a mínim, a dos dies de festa cada setmana.<br />A més, proposo derogar la internacional com a himne dels "paries de la terra" i canviar-la per Mi Jefe. Ens donaran pel cul igual, però com a mínim riurem una estona.Senyor Giménezhttp://www.blogger.com/profile/00281336997245692491noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-7401918822164045945.post-63653472520646253922008-01-03T10:38:00.000+01:002008-01-03T11:04:26.080+01:00Un paper en un calaixEntre els calçotets i els mitjons he trobat avui un paper ple d'anotacions. Per una banda hi ha el text d'una falca de ràdio que, segons l'encapçalament, vaig escriure el 4 de setembre del 2006. Per l'altra, les anotacions. La falca de ràdio està escrita sense cap pretensió artística, és només una de les dos o tres mil que devia escriure quan treballava a "l'emissora oficial de les altres emissores", en canvi les anotacions sí que tenen pretensions, segurament són notes per escriure algun curt metratge o conte, però la veritat és que ni ho recordo. De fet, llegint les notes, no sé ni tan sols perquè les vaig escriure, no sé ni el que signifiquen. Són aquestes:<br /><br /><ul><li>La Casa Batlló és l'origen de tots els mals: la bogeria es posa per sobre de la raó.</li><li>Si et fixes massa en el paisatge acaba resultant avorrit.</li><li>La borsa, orígen o final?</li><li>La plaça és l'explosió del que avui és aquesta ciutat.</li><li>Surto d'un edifici fred i ple de formigues.l</li><li>L'ascensor em porta al nivell dels humans.</li><li>Tots caminen, no van enlloc, ni tan sols passegen.</li><li>Prefereixo no mirar les cares.</li><li>Venc una cosa que ni tan sols sé si tinc.</li></ul>Llavors em torno a mirar la falca i entenc que no m'estranya que en el meu temps lliure volgués anar d'artista. Però segueixo sense recordar què collons em passava pel cap quan escrivia aquelles notes. Al cap i a la fi, tampoc m'importa gaire, ara em dedicaré a l'<a href="http://www.youtube.com/watch?v=l7tpBsVRy-Q">entertainment</a>.Senyor Giménezhttp://www.blogger.com/profile/00281336997245692491noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-7401918822164045945.post-70135782890605193262007-12-24T09:08:00.000+01:002008-12-10T03:35:19.986+01:00Bones festes i tal<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgof4To7_hAfltKSIEYd1By2AdjCv5PZq2RCAZK-isNlo-F9FWyH4RU0kuX1gCF1wbg2Am35W0RZDbbHN4QSM3VDfuvG2U0OqBhwEchvanw_P_Hw51ML6MHWwTiW8T1WDLEnI5z2vl6oMk/s1600-h/nadal.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgof4To7_hAfltKSIEYd1By2AdjCv5PZq2RCAZK-isNlo-F9FWyH4RU0kuX1gCF1wbg2Am35W0RZDbbHN4QSM3VDfuvG2U0OqBhwEchvanw_P_Hw51ML6MHWwTiW8T1WDLEnI5z2vl6oMk/s400/nadal.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5147449571646493666" border="0" /></a><br /><span style="font-family: verdana;">Creieu o no en el Nadal hi ha una cosa que està clara: tots l'hem de patir o gaudir sigui com sigui. Si el patiu, ànims i resistiu com pugueu, si el gaudiu, enhorabona. Me'n vaig de vacances.</span><br /><div style="text-align: right; font-family: verdana;">Sort.<br /></div>Senyor Giménezhttp://www.blogger.com/profile/00281336997245692491noreply@blogger.com5