No sóc guai, jolineeeees!!!!!!!

Ja ho intuïa fa temps. Havia rebut molts avisos en els últims dos anys aproximadament: primer, a tots els programes mínimament "trash", i més tard a tots els programes mínimament "cool" han anat parlant de les grans glòries del cinema porno amb una presència pràcticament ubiqua d’en Nacho Vidal. Anit va ser, finalment, la consagració d’aquesta superestrella del porno amb l’entrevista que va fer-li la musa de la pedanteria i heroïna dels gafapasta de filmoteca amb samarreta de "Vespa"i mocador palestí. Sí, parlo de la Cayetana Guillén Muermo.

Demostrat que el porno en general, i en concret el gran actor Nacho Vidal (que ha confirmat una "prometedora" carrera cinematogràfica amb un paper secundari de merda fent de "cacho-canne" a una peli de l'Oristrell), ja és una eminència no només de la obstetrícia fílmica sinó també de l’alta cultura espanyola, jo no puc deixar de preguntar-me si no estaré demeté. Perquè? Ui, doncs perquè no m’agrada el porno. Ho sento, però és així. No negaré que trempo quan veig una escena, però he de dir que més aviat em sembla tot plegat bastant ridícul. Aquells senyors amb rabos desproporcionats, aquelles senyores amb pits de silicona, aquells gemecs tan falsos, aquelles escenografies tan poc treballades i aquelles situacions tan agafades pels pèls (dels genitals). Una de les coses que més eròtiques m’ha semblat sempre no és la mecànica de l’acte sexual en sí, sinó com s’hi arriba: la seducció. En el porno això pràcticament no existeix, així que el meu interès per aquest gènere s’ha limitat sempre a finalitats onanistes. Vull dir que no m’imagino mirant una pel·li porno i fixant-me en la fotografia o en el guió...

Potser sóc massa primari, potser no sóc capaç de captar les subtileses del missatge que transmeten les pel·lis d’en Sifredi, com per exemple les actituds retrògrades envers la dona o l’encefalograma pla dels personatges. Ja sé que el porno no va néixer per transmetre valors, ni per enaltir l’art cinematogràfic, però justament per això em sembla tan curiós que ara resulti que els qui el fan siguin vistos com herois moderns, com a celebritats que es mereixen els afalacs de, com ja he citat, l’elit cultural. Malauradament, aquesta mitificació de la fornicació esportiva em sembla que només és un símptoma més del pitjor dels nostres mals, que ens la porta fluixa el fons, només volem la forma, el sexe és un acte purament mecànic del que només importa en quina postura el fas, per quin forat la claves o si la dona s’empassa el teu semen. Superficialitat pura per tot arreu (menys en el moment en que la claven fins al fons, és clar).

Suposo que la conclusió més clara que es pot treure de tot això és que sóc un "carca" i un reprimit.
Bé, potser és veritat. O potser no.
Qui sap.
Això sí, el que va quedar clar en l’entrevista d’ahir va ser que el que millor sap fer en Vidal és follar i el que millor sap fer la Cayetana és mamar-la (com a mínim a les entrevistes). Potser haguessin hagut de deixar de banda les paraules i començar a fer art pornogràfic. Haguessin guanyat, com a mínim, l'oscar del porno a la millor fotografia i escenari. Això segur.