======================================================================================================

dimarts, de gener 16, 2007

Cadascú viu com pot


Tot i que donada la meva experiència personal el seu posicionament respecte al tema em sembla d'un naïf que de vegades em provoca cert embafament, és millor veure les coses així que amb el pessimisme que habitualment ha caracteritzat la paraula maleïda: càncer.
Parlo de l'Albert Espinosa, que és l'entrevistat d'avui a "La Contra" de la Vanguardia. Ve a explicar el mateix de sempre, les vicissituds i la filosofia personal que el va ajudar a superar el seu càncer.
Si encara no coneixes la seva vivència, avui és un bon moment per fer-ho.

Penjaria l'entrevista, però ara La Vanguardia fa pagar per accedir a la seva edició digital. Prefereixo anar al bar, demanar un café o una cervesa i, pel mateix preu, fer una ullada al diari.
Espero que els vostres hàbits siguin igual de sans.

6 comentaris:

Doc Moriarty ha dit...

L'Albert Espinosa transmeteix la mateixa impressió que un nen (però dels simpàtics, no dels fillsdeputa). Amb tot el que comporta això, de bo i de dolent.

L'huracà pensador ha dit...

He llegit d'alguns savis que ens han precedit que, més que aprendre a viure, hem de saber morir.

La vida no és més que un trànsit circumstancial tot esperant, potser... la resurrecció de la carn?

Doc Moriarty ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Doc Moriarty ha dit...

La mort està sobrevalorada. Jo em vaig morir una vegada, i tampoc n'hi ha per tant.

El Gimene ha dit...

La seva experiència m'ha deixat corprés Doc. A mi l'únic que em preocupa de la mort és: fa mal?

Doc Moriarty ha dit...

Hi ha molts tipus de mort, i algunes fan més mal que d'altres, és evident. En el meu cas, no gens.