Arús amb tapa<-------------->Arús sense tapa
Qui és l'Arús? Tots el coneixem més o menys, no? Un senyor que es reivindica com el que va obrir la veda dels programes de vídeos domèstics a Espanya (altres fonts diuen el contrari, però la veritat és que és el primer que recordo i crec que és el que ho ha fet millor), un senyor que es reivindica com l'inventor de les retransmissions esportives bufes (em passa el mateix que en el cas anterior), també un senyor que es reivindica com a productor de bona televisió (Força Barça, Al ataque i La casa por la ventana eren bons programes, o com a mínim m'ho semblaven quan tenia 15 anys) i finalment un senyor que es reivindica com un professional que mai ha fet teleporqueria. Tot això podria ser respectable i fins i tot cert. Llàstima que ara faci les merdes de programes que fa:
El Rondo: una colla de borratxos, farlopaires o, en resum, imbècils, que es dediquen a fotre crits per deixar clar que en saben més que ningú. El mateix esquema que les famoses taules de Crónicas Marcianas amb alguna diferència: en aquest cas la demostració d'agresivitat, mala educació, grolleria i planícia mental s'emet en horari de protecció dels infants i parlant d'un tema del que ja toca desterrar per sempre aquests quatre elements. Però és clar, com que no parlen de sexe, no passa res.
Arucitys: barregem en una coctelera/plató elements ben diversos, el més important de tots la dona de l'Arús, una senyora penosa d'aquelles que ens fan pensar que el feminisme ha fracassat irremeiablement i amb pinta de passar més temps al Boulevard Rosa i a Corporación Dermoestética que cultivant la seva ment i la de les seves criatures (no us recorda Miss Peggy?).
Arucitys també és una banda de putarranques oxigenades que no fan més que dir "chi cheñó" a tot el que diu el "capo"; també és el Cruz, un paio lamentable que pretén anar de metrosexual i el que hauria de fer és anar a demanar sexe al metro; tres o quatre col·laboradors que parlen de cinema i tele i que, com les putarranques, acaben dient "chi cheñó" a tot el que diu "el Don"; i per acabar, que com deia un conegut "es pa' darle de comer aparte".
Amb tots aquests personatges només ens falta per enumerar els continguts: vídeos de notícies del cor robades directament de les altres cadenes, crítica televisiva d'alçada ("pos a mi no me gusta", "pos a mi si me gusta", "pos esto nosotros lo habiéramos mejor pero en las televisiones nacionales hay una conjura judeo-masónica contra nuestra productora porque sólo queremos hacer productos de calidad), tendències de moda apreses a la cua del Carrefoul, entrevistes de gran nivell a models de tercera fila (imagino que l'Arús deu fer-les amb gens de sang al cap, perquè tota se li en va a l'entrecuix), crítiques constants als seus enemics (Joan Laporta és el seu anticrist particular, seguit de qualsevol programa d'éxit que no sigui seu, o sigui, tots, però especialment els de certa productora catalana creada per uns que ara són dos però havien estat tres) i en general qualsevol "informació" que provoqui buidor mental i plaer... a l'Arús i Miss Peggy, evidentment. En aquest cas no criden gaire, això sí que ho tenen, però és normal perquè el leit motiv del programa és dir "chi cheñó" a tot el que diuen "il padrino" o la "consigliere" Miss Peggy. Les úniques friccions les tenen entre ells (i tampoc gaire, perquè són un bloc), els altres es limiten a no perdre la feina.
Força Barça: una manera com qualsevol altra d'embrutar el nom i la memòria d'un programa d'humor mític. Uns quants senyors al servei del Grup Godó que es dediquen a dir "chi cheñó" a tot el que digui l'amic Arús. Els seus temes de conversa preferits són Joan Laporta (un cop més Arús aprofita per posar-lo a parir sempre que en té oportunitat) i les insinuacions que els diaris del Grup Godó sí que dieun la veritat, no com els del diari Sport, al que mai esmenten, per descomptat. No criden com els dels Rondo perquè tampoc no els fa falta, aquí tots estan sempre d'acord amb el que marca la línia editorial de "la familia".
EN RESUM: ara mateix vaig a enviar el meu currículum a la seva productora Aruba. A mi se'm dona molt bé això de dir "chi cheñó".
I necessito la pasta.
"Compende?"
19 comentaris:
Arús, l'inventor de la freakyTV al nostre pais, viu de rendes. I tal com va la cosa, amb un nivell d'exigència en la qualitat dels productes televisius cada cop més baix, encara té un futur llarg. Molt llarg. Potser massa llarg.
Ens mereixem la tele que tenim en els prime time?
Jo ara, en prime time, estic revisitant la plàcida població de "Twin Peaks" i descobrint aquesta tragicomèdia sobre el Real Madriz post galàctic que es diu "Perdidos". Em refereixo al prime time de l'Emule, per descomptat. Em sembla que aquesta és la millor eina dels que necessitem una altra TV. A veure si amb la TDT a ple rendiment la cosa millora. Tremolo, però, quan recordo que l'últim cop que ens van dir que amb més canals milloraria la qualitat de la tele va ser al 1989, quan van aparèixer les privades. Qui ho va dir es va cobrir de glòria. Això sí, és cert que es fan bons programes espectacle dels que jo sóc un seguidor apassionat. Una mica de buidor de tant en tant és, sinó sana, com a mínim inocua. Que torni Hotel Glam, si us plau.
Estic totalment d'acord, Arús ha degenerat de forma estrepitosa. Més val morir -periodísticament- que acabar així.
Ara bé, jo estic d'acord amb que en els seus programes a CityTv segueixi la línia editorial de "la família". Cony, per això està cobrant una pasta, només faltaria que digués que el Periodico es millor que La Vanguardia i que el Mundo Deportivo -recordem, el segon diari esportiu més antic d'europa juntament amb la Gazeta Dello Sport" és un cagarro en comparació amb l'Sport.I això ho fan tots, només fa falta llegir algun dia El Periodico -jo ho faig quan viatjo amb l'Alsina Graells, que els donen gratis- on foten a parir públicament a Rac1 i a la competència de paper.
Sí, és una llàstima, tot funciona així. El que importa ja no és què és veritat i què no ho és, el que importa és què ens convé acceptar com a veritat i que ens convé acceptar com a mentida. Potser sempre ha estat així, però ara es nota massa, no?
Sento ser la veu discordant (en part), perquè salvo de la crema La Teletúlia, de l'Arucitys. Em enterar-me de tots els programes de merda que fan per la tele sense haver de veure'ls. I tan David Broc com Victor Amela són bons analistes de televisió, amb qui acostumo a coincidir bastant.
Tota la resta, és cert, és bastant deplorable. Començant per Angie Cárdenas, una dona amb cara d'amargada folrada de quartos, i acabant per les entrevistes a gent que no interessa a ningú (models no de tercera, sinó de quarta fila, exconcursants de realities, metges dedicats a l'aprimament en sèrie, expolicies que van de llestos...).
Les dues pelandrusques aquelles, la Patricia i la Carolina, fan de floreru i bé que els va, però quan obren la boca és per posar-se les mans al cap (bé, si no estan en un altre lloc).
Ostres, m'ha havia oblidat del policia listillo (i aquella careta d'entrada patètica de la secció).
Jo també coincideixo sovint amb els de la tele, però em fa ràbia veure'ls assentir al que diu el "jefe" encara que estigui clar que no hi estan d'acord.
El Gimene, sempre s'ha dit "si jefe" a tot, no es algo nou. Lo que sí es nou, es que ara tenim internet i 50 cadenes on contrastar. Abans, et tenies que comprar 6 diaris al dia i com a molt tenies el canal plus.
Respecte al Grup Godó, és cert que té una línia editorial molt marcada i que se li veu de lluny la tònica convergent -exemple, Màrius Carol- , i que són clarament uns exaltats. Però com a mínim no cauen en el llepaculisme -al menys, no de forma tant descarada- d'altres mitjans de tendència més esquerrana.
Per exemple, jo em puc llegir La Vanguardia i sentir una mica de fàstic. Però no puc llegir El Periódico de principi a final. I no sóc precisament un reaccionari -o al menys, no m'hi considero-.
Ui, el "sí jefe" no l'he dit jo cops...
Llegeixo el Periódico cada dia, però la secció de política (que durant un temps m'empassava de cap a rap) me la salto a la brava.
O sigui, llegeixo el que de veritat importa en aquesta vida: cultura, esports i succesos curiosos.
Jo ni això, em limito a TeleMonegal, i últimament m'està tocant els ous perquè gairebé sempre parla del polígraf dels nassos.
Que hi ha més temes home!
A mi el telemonegal m'agradava molt... però desde que la meua tele es va morir ja no el puc veure. Seria bonic comprar una tele nova, però a la vida hi ha altres prioritats, com ara els rellotges.
Tot i això, de s'em feia una mica pesat...
Llegeixo la columna de Monegal, pero acostuma a ser més interessant la captura que el text en si.
Voto per dedicar un blog sencer a les bessones que surten a l'Aruscitys... Déu del cel! Que no obrin la boca, que no la obrin... O millor encara, que sí, que la obrin!!!!
Podeu dir el que volgueu, però la Angie Cardenas té uns bons pits la tia, a mi em posa a cent...
Amic, saps escriure?
No estaria de més alguna coma ben posada....
Pues a mi el Arucitys me gusta y me entretiene.
No serà que no te aceptaron para trabajar con ellos y por eso estás un poco rabiosillo.
No vale la pena perder tanto tiempo si algo no interesa no??
Si le dedicas tanto tiempo, seguramente, serà por que es más importante para ti que otras cosas a las que dedicarles un blog no??
Aiiss no te hagas que no vale la pena..
Si, és entretingut i no fa mal a ningú. Potser l'Arús va de líder, nepotisme pur i dur, però això ven, nois. I estic d'acord, la seva dona i la senyoreta Jané sobren
Jaja 2500 programas después se tiene que partir el culo con vosotros
Jaja 2500 programas después se tiene que partir el culo con vosotros
Publica un comentari a l'entrada