Constantment necessito l'aprovació i el reconeixement dels que m'envolten.
En el fons crec que això és el que li passa a l'Eto'o i per això m'hi solidaritzo. Si faig una cosa i ningú em dona els pertinents copets a l'esquena i m'omple d'elogis incondicionals, em deprimeixo. Sóc un ionqui del reconeixement. Perquè? No ho sé. Dec ser idiota. Per culpa de la gent com jo existeixen premis com els Grammy, els Emmy, els Tony, els Óscars o, pitjor encara, els Goya.
Quan sigui gran vull que em sui la polla el que la resta de la Humanitat pensi de mi .
Ho demanaré a la pròxima carta dels Reis.
======================================================================================================
dimecres, de febrer 14, 2007
Coses que em toquen els nassos de mi mateix (2/∞): ¿perquè necessito constantment l'aprovació dels altres?
Piolat per Senyor Giménez les 12:04:00
Etiquetas: fins als nassos
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
No s'amoini, no és vostè l'únic. Ens passa a tots. Però hi ha qui ho reconeix i hi ha qui s'ho calla.
El problema és que a alguns els hi passa més que a d'altres. I clar...
A mi no em passa. Serà el passotisme...
Que em sua la polla eh?
Que sí eh??
Cony, que algú digui alguna cosa.
Tranquil, Senyor Gimene. (Tap, tap, tap.)
Vostè és un gran professional i millor persona. Li ho puc dir, perquè en tinc proves.
Jo he aconseguit que només m'afecti el que pensin de mi determinades persones (el problema és que encara són masses).
A mi em preocupa el que en pensi tothom, el que passa és que ara he aconseguit discriminar. Abans volia agradar tothom, ara no. Ara sé el que vull de cadascú. Hi ha gent de la que vull rebuig (i si m'accepten em preocupo) i hi ha gent de la que necessito aprovació (i si em rebutgen em preocupo). És molt millor que el d'abans, però segueix no sent òptim per la meva salut mental.
Sr. Huracà, la seva adhesió cap a mi no només la valoro sinó que la trobo especialment necessària pel meu equilibri.
De res.
Publica un comentari a l'entrada