Després d'haver vist al cuiner-argentí-patètic d'Antena 3, semblava que la televisió havia iniciat una caiguda en barrina definitiva a Espanya, però hi ha una dada que posa certa esperança a l'horitzó. Després dels signes que ja ho anunciaven, com ara els fracassos d'Unan1mous i La casa de tu vida, sembla que ha arribat el miracle: Laura Bozzo no farà el seu programa a Telecinco. Sembla que han vist el programa pilot i s'han cagat a les calces. El programa, un puta merda de totes maneres, ha començat de la mà de Jordi González, amb la seva "simpatia" habitual, però sembla una bona notícia que Telecinco hagi vist que aquesta senyora és massa hardcore per la seva graella. I si aquesta gent s'ha espantat del que podia fer Laura Bozzo a un plató és que la cosa havia de ser molt bèstia...
Segurament la própia T5 o qualsevol altra cadena acabaran donant-li un programa a aquesta filla de puta populista, però per sort hem aconseguit retardar una mica l'Apocalipsi mental d'aquest trosset de planeta.
Donen-nos les mans i cantem velles cançons marineres.
Que se'n torni a Perú a veure si l'entrullen com es mereix.
dilluns, de febrer 26, 2007
Ens hem salvat... de moment.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
La foto de la revista és una barreja de Dave Gröhl, Tico Medina i el porter aquell tenyit de ros que canta rock.
Oju a la música del darrer video, quan surt el Pepe Navarro panchito baixant les escales, i sona cantineroooo... com la nostra estimada amapolita.
El Mono Burgos?
Ara que parla de panchitos, aquest cap de setmana he sabut que els gitanos, com a mínim els de l'Hospitalet, anomenen els panchitos "payoponis", perquè són payos en miniatura.
Sí, senyor. A l'Hospi ja fa temps que hi ha acunyada aquesta paraula per parlar de huachipenes, chewies i panchitos en general.
Mono Burgos, sí!
Publica un comentari a l'entrada