======================================================================================================
dimarts, de febrer 20, 2007
La mort és un acudit
No és que aquest sigui un tema que em preocupi gaire, però ara m'hi estic documentant una mica a causa d'una feina que porto a mitges amb un amic. És així com he topat amb la història d'un poble, els Trausis, que segons sembla tenien una manera curiosa de veure el que significaven la vida i la mort. No han estat els únics a la història que han vist la mort amb una certa sensació d'alliberament (i si no penseu en l'expressió: "passar a millor vida"), però sembla que han estat els que més han posat en pràctica la idea la mort com a motiu de felicitat. Quan naixia un infant trausi, els grans muntaven el que nosaltres consideraríem un funeral i planyien la criatura pels patiments i desgràcies que l'esperaven a la vida. En canvi, quan algú palmava, es mostraven feliços i organitzaven una festassa en què explicaven acudits i celebraven la gran sort que tenia el difunt d'haver-se alleujat per fi de la desgràcia que suposava el fet de viure. Hi ha qui d'això en diria saviesa i hi ha qui en diria estupidesa, suposo que depénd del dia en què t'agafi, però això sí, em semblaria interessant saber que pensaven els Trausos de la pena de mort o si consideraven l'assassinat com un crim o, ben al contrari, com un signe de cortesia. Si hagués estat així, segurament els Trausis no devien durar gaire com a poble "viu", o potser sí, perquè tenint en compte que havitaven una zona situada entre el que avui són Bulgària i Serbia, potser Slovodan Milosevic i els seus col·legues tenien genètica "trausiana" i compartien la mateixa filosofia de la vida i de la mort que els seus ascendents. Si fos així, seria urgent i obligat reivindicar en Milosevic com un filàntrop, i reconèixer que el món hauria comés amb ell una de les injustícies més grans de la història de la humanitat.
PD: si algú de vostès pot explicar-me mites i llegendes interessants sobre la mort i el més enllà o dir-me com trobar-ne, els ho agrairé molt, de veritat. Gràcies.
Piolat per Senyor Giménez les 17:27:00
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
De mites i llegendes no, però de morts podria parlar-li durant hores, i no acabaríem.
Home, doncs a mi no, però al meu amic sí que li aniria bé: es dedica a fabricar-los.
A fabricar:
a)mites i llegendes
b)morts
c)hore i hores
¿?
Morts, és tècnic d'efectes especials i se n'ha fet un fart de modelar cadàvers per un munt de pel·lis.
Publica un comentari a l'entrada