Res no hi ha tan preciós i tan complicat com tenir la oportunitat de triar i de preguntar-se:
I ara, cap a on vaig?
I saber que totes les opcions són bones i, al mateix temps, totes són dolentes.
Però al cap i a la fi ser lliure ja ve a ser això, oi?
dimarts, de març 20, 2007
Camins que es creuen
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
Compri's un GPS i deixi de dir vagenades.
Lamento decebre'l: no és llibertat això que vostè creu que ho és. És il·lusió de llibertat.
Llibertat seria poder avançar per un camí que no hi és.
Ho sento, he de deixar de tenir malsons amb Eduard Punset.
La pseudo-llibertat, per sort, ens fa feliços.
Els GPS ens treuen llibertat. A mi m'agrada perdrem amb el meu mapa de la guia Michelin. Gràcies a ell mai arribo a l'hora, però em foto uns dinars...
Albert, Doc, els passaré el telèfon: son vostès uns cabroncetes, però tenen raó. La llibertat és il·lusió, pcom també ho son la tristor, l'alegria, la por... Vivim en un món d'il·lusions, però també és veritat que hi ha il·lusions més maques de viure que d'altres.
Em pregunto què hagués passat si a la Grècia clàssica Plató hagués tingut un blog per comptes d'una acadèmia d'alumnes sodomites.
Ningú li hagués fet cas, evidentment.
"Benaurats els qui tinguin més d'una opció, perquè d'ells serà el privilegi de triar i equivocar-se."
MOLTA SORT en la seva elecció. Li ho dic de tot cor.
Ho sé que és de bon cor.
GRÀCIES.
Que vigili aquest tiu de la foto, que encara l'atropellarà un camió de Llet Nostra.
M'afegeixo als desitjos de sort en l'elecció, i en el de prudència amb el camió de Llet Nostra.
Sort en l'elecció i faci'ns saber com ho ha resolt.
A casa nostra Llet Nostra.
Decisió presa.
Ni dreta ni esquerra: el camí del mig. Tot recte, fins al fons.
Publica un comentari a l'entrada