======================================================================================================

dijous, de març 15, 2007

I tant que sí!


És el meu ideòleg futbolístic de capçalera, què voleu que us digui. Aquí va un extracte de l'article d'avui d'en Miguel Rico:

Ronaldinho fue ayer el personaje central de la ‘Gazzetta dello Sport’ y del ‘Corriere dello Sport’. Ambas portadas informaban con detalle de las negociaciones del Milan con Roberto de Assis, manager y hermano del todavía jugador del Barça, al tiempo que dejaban entrever un inminente acuerdo entre las partes... pese a que el jugador brasileño tiene contrato con el Barça hasta junio del 2010.

(...)

Llegados a este punto, en el que el exhibicionismo de italianos y brasileños está ninguneando los derechos del Barcelona, tal vez sea el momento de que, desde el máximo nivel blaugrana, se le recuerde a Ronaldinho, y de paso a todos sus compañeros, que quien quiera irse del Barça lo tiene fácil. Tan fácil como pagar la cláusula y marcharse de un club donde el compromiso con la causa está por encima de todas las cosas. Algo que la afición entiende, que se le reconoce a la cantera y que siempre se le ha reprochado a otros cracks blaugrana que, por encima de los colores, amaban al dinero.

3 comentaris:

Doc Moriarty ha dit...

Sóc el principal partidari que Ronnie es quedi.

El que no m'ha agradat mai dels brasilers és aquest complexe de nòvia d'estiu que tenen. Aquests rollos d'agost que, la nit que no hi quedes, van a la disco del passeig marítim i es lien amb el primer italià fill de puta i macarró que troben.

albert ha dit...

Ai per favor... Que marxi si a Italia l'estimen més. O torna a ser el d'abans o no cal que seguim tenint aquesta sangria al club.
Jo amb Messi ja en tinc de sobres.

El Gimene ha dit...

A mi el que em fot és la pantomima i el xantatge que munten de tant en tant els brasilers perquè se'ls apugi el contracte. I em fot allò típic de que per una banda el germà està a Itàlia deixant-se estimar i aquí en Ronaldinho està fent petons a la samarreta. Si vol marxar que marxi, si es vol quedar que es quedi, però que sigui ja i que no doni pel cul durant sis mesos. Clar, que si fos així, de què parlarien els diaris?