Oi que et ve de gust, tros de desarrapat?
Llegir "El raïm de l'ira" assegut en un Starbucks.
======================================================================================================
Piolat per Senyor Giménez les 17:38:00
Etiquetas: vida moderna
4 comentaris:
Un Moccaccino latte té el mateix preu que l'edició de luxe de la novel·la d'Steinbeck.
Llàstima que el moccacino no es pugui trobar gratis a les biblioteques.
Perdonin, però a mi els Starbucks em provoquen rebuig. Em semblem llocs perversos i impersonals.
A més, no sé com s'hi ha de demanar un putu cafè!
Això d'impersonal depèn. El de Diagonal/Passeig de Gràcia n'és molt d'impersonal, però el de Consell de Cent/Passeig de Gràcia és realment acollidor, tant pel local com pels seus "baristes", que són molt macos i maques. Ara, són cars els cabrons, i a sobre et volen vendre el rotllo del comerç just (que no se'l creuen ni ells). Tanmateix, això ho diu perquè no ha tastat un té Refresh o un Frappuccino mocca.
Publica un comentari a l'entrada