======================================================================================================

dissabte, d’abril 14, 2007

El pas del temps i el concepte "obra mestra": una relació directament proporcional

Avui he vist per enèssima vegada "Únic testimoni" i he constatat que es una obra mestra. Quin plaer de "flim".


La part dolenta és que m'he sorprès a mi mateix tenint aquest pensament, del que sempre havia fugit:

Ja no es fan pel·lícules com les d'abans

I llavors m'he adonat que fa més de vint anys que vaig veure per primer cop aquesta pel·li, i que sovint la nostàlgia ens fa veure el passat amb massa bons ulls. Però, mira, és el que passa quan van passant els anys i comences a tenir un passat llunyà que creus que val la pena recordar al mateix temps que una llagrimeta et recorre lentament la galta.

Cagu'n l'ou!

6 comentaris:

albert ha dit...

Hòstia que es fot gran!! La sort que té és que se n'està adonant, i aquest és el primer pas.

El Gimene ha dit...

El primer pas cap a la disfunció erèctil i l'asil.

Lo Gené ha dit...

Ostres, jo que li posava una trentena d'anys i ara resulta que en té una quarantena. Bé, pensi que diuen que els homes, amb l'edat, cada cop són més atractius.

Tot es qüestió de consolar-se.

El Gimene ha dit...

EH! COM QUE QUARENTENA?

No ens passem! Que no arribo ni als 35!

El Gimene ha dit...

Ah, però és veritat que cada any que passa em veig més guapo.

Doc Moriarty ha dit...

Do not talk about history...

Impagable el ball amb la cançó de Sam Cooke.