Bé, és que en el fons la té, però queda malament dir-ho.
"Heu trepitjat el meu cor, violat la meva ànima i cremat la meva conciència", deia en Chong Seung Hui
I sí, és una obvietat, i sona a cançó mass escoltada, però vivim en en món creat pels triomfadors i dissenyat per marginar els que no ho són, ànimes immadures que són com una olla a pressió sotmesa constantment a una temperatura cada cop més alta. De tant en tant, algunes olles esclaten, i ja se sap que si estàs al costat d'una olla a pressió quan esclata, el més normal és que no surtis ben parat.
Però aquest món creat a imatge i semblança d'un Déu que cotitza en borsa no pot parar-se a ajudar els que ensopeguen, ni esperar els que no poden seguir el ritme i, molt menys, acceptar que la culpa també és d'aquest propi món que per aconseguir el benestar d'un terç de la població del planeta ha massacrat els altres dos terços.
Són els arguments progres de sempre, però això no vol dir que no puguin tenir bona part de veritat.
I el pitjor és que són els que han creat el pitjor d'aquest món els que s'atorguen a sí mateixos la capacitat de ser el remei i de dictar qui és la malaltia.
Els Chong Seung Hui d'aquest món no són la malaltia, són el simptoma.
Potser si algú amb prou poder fos capaç de dir-ho en veu alta i actuar en conseqüència les coses podrien començar a canviar.
10 comentaris:
Uf! Jo fa dies que intento escriure alguna cosa sobre aquest succés, però no hi ha manera.
En general jo crec que s'ha banalitzat molt. Sempre que passa alguna cosa així es cau en el mateix: es que era molt callat, no es feia amb la gent, la professora diu que escrivia barbaritats, que si era "un boig", etc.
Quan jo anava a l'insti, a classe hi havia un noi que si no va agafar mai una arma i no va pelar ningú, va ser senzillament perquè no podia. Mai havia vist tants cops propinats contra res, si fins i tot rebentaven finestres amb ell. El que pensava i escrivia? doncs que si algun dia es suïcidava ho faria emportant-se tanta gent pel davant com fos possible, estava desequilibrat (o l'havien desequilibrat). Ara fa ben poc vaig tenir l'oportunitat de tornar-lo a veure, i sort n'hi ha de la vida, per fi, li ha fet justícia.
Està clar que alguna cosa fallava en el cap d'aquest noi. Però simplificar-ho tot d'aquesta manera fa fàstic.
Realment aquest tio estava com una chota. De totes maneres, teniu raó a les aules es pot destrossar a les persones. La pobre gent que ha de passar per això les ha de passar molt putes.
Que dolenta que pot arribar a ser la gent. Tan una banda com l'altre.
Té tota la raó. Els habitants d'aquest planeta són titelles sotmeses per mans tants malèvoles com les de la política americana.
Per cert, senyor Gimene, com li va?
Molt bé Marina.
Digue'm que pel moment no acabaré prenent cap actitud similar a la del coreà de Virginia.
:-D
No justifiquis una matança amb l'economia. Si entens el Chou és que estas tant malalt com ell...
Curiosament, al coreà se'l titlla de "boig" però als "mandamases" de l'administració nordamericana que tenen per costum començar guerres per desestabilitzar països, no. Què bonic.
O follem tots o la puta va de cap al riu.
La línia entre la bogeria i la lucidesa de vegades és finíssima, sr./a anònim. Li ho puc ben assegurar.
I per cert: els entorns en què ens movem avui en dia els subjectes són, en general, demencials. Donem gràcies perquè el que m'estranya és que coses d'aquestes no passin més sovint.
No justifico, simplement dic que potser hi ha més culpables, no només ell.
No m'agraden les armes. I encara m'agraden menys els que les fabriquen i/o les venen.
Sé que m'aparto del debat, però aquest aspecte tampoc ens hauria de passar per alt.
Assacte, Sr. Huracà Pensador. Que es fotin les pistoles pel cul en Chartlon Heston, en Bush i etc.
Publica un comentari a l'entrada