En el meu periple camperol, avui portaré a terme un acte suicida.
Avui mateix en Joan, el simpàtic veterinari que tots desitjaríem pels nostres rumiants, m'ha regalat un litre i mig de llet de vaca acabada de munyir. Prescindint de la seguretat que habitualment ens proporcionen les sigles UHT, em disposo, amb gran valentia, a tastar-la un cop bullida.
La foto mostra la llet acabada de bullir.Mmmmmmmmh! Realment bona, me l'estic fotent sola, sense Cola Cao (bé Lidl Cao), i és sensacional!
Però ara em pregunto...
Podrà aguantar el meu cos tanta puresa?
Com diria un "toreador", "que Dios reparta suerte".
10 comentaris:
A mi la llet, si no surt del Tetra Brick, em fa una mica de recel.
Que li vagi de gust i no cal que em convidi. Prefereixo orxata La Vicenteta.
Per si de cas li recordo el telèfon d'urgències mèdiques: 061
Han passat quasi 12 hores i estic bé. Això sí, m'han crescut uns pels al pit que semblen roures.
Crec que només vaig beure llet acabada de munyir quan tenia 8 o 9 anys. Em va semblar una pasterada calenta.
Digue'm ubanita.
Ahir, quan van donar-me l'ampolla de llet, no vaig poder deixar de pensar en aquest gag.
Mentre no s'hi haguessin fet una palla abans de dur-li l'ampolla rai.
A la llet acabada de munyir va bé posar-li una mica d'aigua per a tallar el sabor tant fort que té. Va a gustos.
Això sí, vostès no han vist com estan els tancs on es guarda la llet. Per sobre hi floten milers de mosques i es netegen amb metanol. Gran.
Hola, 48 hores després... segueixo viu.
I nosaltres ens n'alegrem.
En tot cas, que la seva senyora ens mantingui informats si alguna cosa falla en els pròxims dies.
Publica un comentari a l'entrada