PERICH!

Avui el Sr. Questionaire m'ha fet recordar un dels pensadors (i de passada humorista) que va marcar la meva etapa adolescent (parlo en passat com si ja l'hagués superada, pobre de mi). Com ja diu el títol del missatge es tracta del gran Jaume Perich. Mort massa aviat, amb només 55 anys, en Jaume Perich va ser vinyetista, guionista i col·laborador en diversos mitjans, i sempre amb aquella cara de mala hòstia que el caracteritzava i que acostumava a tenir tres objectius clars: els polítics, l'esglèsia i la televisió. No em posaré a descriure'l perquè no en sabria i perquè la seva trajectoria està molt ben explicada en aquest enllaç.


Aquí van alguns dels seus greatest hits:

Un optimista é el que creu que tot es pot solucionar. Un pessimista és el que pensa el mateix però sap que ningú pensa intentar-ho.

Gràcies a la llibertat d'expressió avui és possible dir que un governant és un inútil sense que ens passi res. Al governant tampoc.

La penicilina es va descobrir per casualitat, el Napalm no.

Tothom vol ser feliç, però no que ho sigui tothom.

La gent jove està convençuda que poseeix la veritat. Maluradament, quan aconsegueixen imposar-la ja no són joves ni és veritat.

La religió serveis per ajudar-nos i consolar-nos davant uns problemes que no tindriem si la religió no existís.

Si el Perich hagués nascut a Nova York seria aclamat avui com l'humorista més gran de la història, però va nèixer a Barcelona, i no el coneix ningú. Allà on sigui, segur que encara fa cara de mala llet.