Els romans eren uns catxondos felicitant els 33.D'aquí dues setmanes és el meu aniversari. Com que ja serà el número 33, se m'estan acabant les maneres de celebrar-lo.
Com que molts de vostès fa temps que m'honoren amb les seves reiterades visites a aquest bloc, m'agradaria demanar-los que em nodrisin d'idees de cara a aquesta important clebració.
Si us plau, poden ajudar-me?
L'únic que se m'acudeix ara mateix és intentar emular l'acte artístic que mostra el següent vídeo:
ATENCIÓ, EL VÍDEO QUE SEGUEIX POT FERIR LA SEVA SENSIBILITAT. JO NI TAN SOLS HE TINGUT ESTÒMEC PER VEURE'LS SENCER. QUE NO SIGUI PERQUÈ NO HE AVISAT.
Què, tenen alguna idea millor?
10 comentaris:
Però vostè no en tenia 34 ja? S'atansa a la quarantena.
No foti, en tinc 32!
Vosté mateix ens dona la resposta, agafi una creu i puji al Tibidabo.
Per cert, ja li val posar aquest video.
Gairabé trallo amb el puto video del ninyato fastigós. Jo tampoc he tingut collons de veure'l tot. Serà l'edat: Jo en vaig fer 33 fa uns mesos.
Celebri-ho fent una regressió als 10 anys: Miri un capítol del Equipo A, mengi un Phoskitos, llegeixi un còmic del Mortadelo, faci un resum d'un llibre de ciències naturals,... Després compari i reflexioni quina edat és millor.
no cardi, senyor sota zero, que amb 23 anys menjava phoskitos i feia resums del llibre de ciències. ¿quina classe de repetidor infernal era vostè?
Jo encara compro Phoskitos i els poso al congelador. Quan vaig a ponent passo per la fàbrica Pifarré i m'emporto saquets de dos quilos plens de xuxes.
Per cert, ara que hi penso, el senyor Gimene és el DOBLE de Hiro Nakamura.
No, home, sr. jair, això ho feia als 10 anys. Als 23 feia resums del llibre de dret civil, que no sé què és pitjor.
Si jo pugués parar el temps... cuantas cosas barrería...
Dret Civil, quin horror. En els meus dos anys que vaig estar fent dret, no la vaig poder aprovar mai (en part, per mandra).
Déu del cel, fill de bagassa... He estat a punt de trallar les galetes Trias que m'he berenat en veure el video dels co++ons!!!
Per cert, japi bèrdei tu llu.
Publica un comentari a l'entrada