Half Nelson

Després del meu "subidón" amb el cinema comercial de Hollywood, diumenge vaig retornar a l planeta terra amb "HalfNelson", una pel·lícula indie amb una história molt interessant amb en Ryan Gosling, que fa oposicions per convertir-se en un dels millors actors de Hollywood, i amb Shareeka Epps, la típica nena actriu que en el pròxim any farà 15 pel·lícules a correcuita abans que li creixin massa els pits i ja no doni el perfil per fer de nena. Escrita i dirigida amb destresa i bon gust per Anna Boden i Ryan Fleck, "Half Nelson" explica com es creuen les vides d'una professor d'escola addicte al crack i una de les seves alumnes, que també comença a tenir certs "flirtejos" amb el món de la droga.


El millor de "Half Nelson" és la senzillesa, l'aparent manca de pretensions, la fugida de l'estereotip de l'escola de negres problemàtics (els nanos, tots negres, són d'allò més normal) i un to que sense deixar de ser mai dramàtic no ens nega moments en què la ironia i el sentit de l'humor ens fan somriure tot i la duresa de la situació. I els dos protagonistes, és clar.
Sí, amics, els ianquis també saben fer pel·lis sense efectes especials.

"Half Nelson" es mereix un 10 a Film Affinity.

I per cloure, pregunta: ¿perquè els espectadors "guais" dels cinemes Icària Yelmo són tan insuportables? ¿Serà perquè van disfressats de hippies i volen fer veure que saben de cine?