I perquè?

Cal preguntar-se perquè he posat aquesta foto de Halle Berry mostrant la pitrera?
O potser hem de limitar-nos a gaurdir-ne?

Tinc un nebot de tres anys que està en una de les époques més temudes dels pares (tot i que a molta distància de la pubertat, és clar). El nano està en aquell moment meravellós en què davant de qualsevol situació només té una cosa a dir:

"I perquè?".

No puc negar que em sembli divertit, m'agrada jugar a donar-li raons per tot el que pregunta i veure com el tio sempre té perquè més del que jo sóc capaç d'aguantar. El meu nebot de set anys ja fa temps que va passar per aquest moment i jo també, i és una llàstima. Mai hauríem de perdre la capacitat de preguntar-nos el perquè de les coses, encara que sovint les respostes potser no ens agradessin. Això sí, hi ha perquès que semblen estúpids a primera vista. Per exemple, avui una persona m'ha preguntat: "Perquè seguim vius si al cap i a la fi la vida no és més que patiment?". Jo, a banda de constatar que he de mantenir-me el més allunyat possible del seu pessimisme, li he dit que cadascú ha de buscar el seu "perquè", que no hi ha raons universals, que si per haver de viure cada dia haguéssim de buscar una justificació a la vida, viure sí que seria un infern. Per un moment he tingut la temptació de dir-li: "tio, si et fas aquesta pregunta és que no mereixes viure". Però després he pensat que potser és al contrari, que potser si no ens fem aquesta pregunta cada dia és quan realment no mereixem viure. Si hem arribat fins on som, i no parlo ja només com a espècie animal, parlo de cadascun de nosaltres, és per la nostra capacitat de fer-nos aquesta pregunta màgica. Per a aquest pessimista crònic, preguntar-se perquè hem de seguir vius, quina és la nostra raó de viure, li fa obtenir d'ell mateix respostes que el convencen del contrari, que no hi ha raó, o que si n'hi ha, no paga la pena.
Però potser si ens féssim la pregunta més sovint recordaríem perquè val la pena seguir amb vida i ens adonaríem més sovint que hi ha moltes més bones raons de les que creiem de vegades. I si cada dia recordéssim les raons que ens queden per viure, sí que viure valdria la pena. Perquè la val.