D'aquest material es va quedar quan li vaig demanar.Encara no sé quan ni tampoc acabo de saber com, però després de més de dos anys de plàcida convivència, la futura senyora de Gimene i jo ens hem promès convertirnos en els senyors de Gimene.
La cerimònia es portarà a terme en un lloc i un dia encara indeterminats: el pròxim cop que vegin que estic quinze dies sense escriure, és que he consumat el compromís.
Per cert, la futura senyora de Gimene em matarà quan vegi que l'anomeno senyora de Gimene.
Perquè m'ha vingut ara aquesta fal·lera pel matrimoni? No ho sé, la veritat, però el cas és que feia mesos que no m'ho podia treure del cap i, el més curiós, quan mirava anells de compromís (i sobretot quan mirava els preus dels anells de compromís) encara em semblava una idea fantàstica. Bé, en realitat, el més curiós és que encara m'ho sembla cinc dies després.
Deu ser que la futura senyora de Gimene és molta futura senyora de Gimene.
El primer consell matrimonial l'he rebut d'algú que no deu gaire en l'amor etern: "sobretot, separació de bens". Com que a casa no tenim bestiar boví, no entenc el consell.
Espero que no acabem així...
I vostès, tenen algun consell matrimonial per a mi?
14 comentaris:
Primer de tot, enhorabona.
Com a consell, jo no m'he casat pero per favor, no deixi que vexin la senyor de Gimene amb les polles al cap el dia del comiat de soltera. És lo més lamentable que han vist els meus ulls.
Per cert, no he pensat a comentar que, en una hora estaré en una boda de força nivell. Si vol li agafo suggeriments, detalls i coses que no es poden repetir en la seva.
Ho agrairé.
Hosti, que mono tot plegat. El compromís i el matrimoni és una nyonyeria en el fons, però és tan bonic...
Que li vagi de bé la vida de casat. Ara volem veure un mini-Gimene.
Felicitats.
Després de la boda d'ahir, dos consells:
-Intentin que el mossén (si és per l'esglesia) o el regidor de torn (si és per el civil) no sigui un plasta i no li vagin els sermons. El convidats també ho agraïran.
-Pot semblar cutre pero a mi em fa molta gràcia quan per a cada plat posen una música canyera i surten tots els cambrers en fila. Tothom fa girar els tovallons a l'aire. M'encanta!!
Bé, això dels tovallons no ho podrem prohibir però lo de la música per a cada plat... crec que optarem per no fer-ho, i si ho féssim triaríem la música nosaltres. A l'últim casament que hem anat van posar "El Puma".
Evidentment! La música la trieu vosaltres. Faltaria més. Cregui'm anima força la gent, pensi que la meva iaia amb els seus 90 i escaix anys també feia voltar el tovalló.
Enhorabona per part del doctor i senyora.
El meu consell és: per molt que diguin, el matrimoni també es pot assemblar a una peli porno. No es deixi enganyar pels qui diferencien la realitat del cinema guarro.
QUan jo em vaig casar, la meva dona va passar a buscar-me per casa dels meus pares. Es veu que no es refiava que m'hi presentés... Ah, i enhorabona.
perdón?
Per fui la Sra. de Gimene es decideix a parlar en aquest blog! I per fi reconeix que és la Sra. de Gimene!
Quantes alegries en un sol dia!
Qui és la sra de gimene?
vostè, segons sembla...
Felicitats! Només un consell: Begui tant com pugui durant l'aperitiu, la resta anirà rodat.
Publica un comentari a l'entrada