======================================================================================================
dimecres, d’octubre 03, 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
======================================================================================================
10 comentaris:
Sort!
M'ha agradat. M'ha fet gràcia el quillet dels Pérez mort de gana suspirant per un shauarma. El felicito. Endavant.
La valoració és bona. També m'ha agradat tot i que, crec, que corre el risc de fer-se cansino. Estic segur que vosté li sabrà donar el cop d'efecte perque això no passi. Per cert, m'ha fet gràcia veure el seu nom com a guionista i a més Cap. Enhorabona!
Vaig poder veure'l poc però el que vaig veure em va agradar.
Gràcies, però això de "cap" només és un accident: senzillament vaig arribar el primer.
El programa crec que millora molt la segona setmana, així que esperem que l'audiència creixi una mica, o com a mínim no caigui...
Vaig veure el programa per la web.
Em va agradar molt la idea, sobretot per fer veure a tothom que es pot viure amb menys i sense excessos, aplicant una mica la cultura de l´esforç, i també per l´interès de saber com eren les feines del camp fa 100 anys.
D´altra banda, d´entre més de 600 famílies jo hauria triat 2 famílies més iguals (mateix tipus de feines, mateixos ingressos, mateix orígen, mateix nº de fills/es,...). Penso que està una mica esviaxat des del començament, però potser m´equivoco i està tot més calculat.
Enhorabona per la feina.
L´aniré seguint !
PS: per cert, es pot saber a quina zona hi ha la casa ? i quan es van gravar els capítols ?
La casa està a Sant Martí de Centelles i es va gravar al juliol i l'agost.
L'elecció de famílies va ser molt difícil, perquè hi influïen molts factors, però sí que és cert que potser, com a mínim, les edats dels fills haurien pogut ser més similars. Tot i així, deu n'hi do què bé que ho han fet tots!
Ahir sí el vaig veure sencer, i la veritat és que em va agradar força. Però no sé si l'audiència l'acompanyarà, sincerament, perquè és una aposta arriscada en un panorama televisiu condemnat a la immediatesa.
Vaig disfrutar-lo de valent, tot i que cap de les dues families em cau bé, i em temo que acabaran com el rosari de l'aurora (sense Oriol Parreño ni Quim Morales).
Em va fer il·lusió no només veure'l a vosté en els títols de crèdit, sinó al senyor Esmore, que fa temps que no tinc el gust de llegir (era ell, oi?)
Menció apart mereix la merda de programa del Santi Millán de després, que o canvia molt, o durarà tres episodis.
Ahir vam punxar d'audiència respecte a l'altre dia, però bé, calma, sobretot tenint en compte que la masia va fer un share de 15,8 i el Millan, en la seva estrena, un 11. El seu fracàs és el nostre consol. Que trist.
I sí, l'altre guionista és el sr. esmore
Un guay que va de guays cola,
però un avi que va de guays........
.......embafa.
Apostar pel Millan, això sí que és alt risc !
Publica un comentari a l'entrada