Van Morrison és DÉU.

Diuen d'ell que és un fill de la gran puta, diuen que fa música de comèdia romàntica, diuen que fa anys que està acabat... i una merda. Els vídeos que il·lustren aquestes paraules demostren l'afirmació del títol. I punt.

Només he pogut veure'l en directe i he d'admetre que la primera de les coses que diuen d'ell podria ser perfectament certa. Els primers cint minuts de concert van ser infumables, amb en Van cantant amb actitud funcionarial els seus nous temes. I com si ho hagués fet només per fer fora els intrusos que havien anat allà només a fer veure que atrets pel seu últim single però que no sabien el pa que s'hi dona en una vetllada amb en Van Morrison, a partir del minut 21 va desplegar tota la seva artilleria amb un repertori meravellós del blues més monumental que et puguin tirar a la cara. Quan va deixar de treballar i va començar a divertir-se em va fer viure el millor directe que hagi pogut gaudir mai.

I així com ens ho va donar ens ho va treure, i quan més trempats estàvem va marxar sense dir ni adéu. Però tot se li pot perdonar mentre segueixi sent l'únic i autèntic lleó de Belfast.

I ara, tres d'aquelles joies que justifiquen per si soles l'existència d'un mitjà anomenat Internet i d'una web que es diu Youtube:








PD: fa dies que tinc un fantasia recurrent, en ella apareixen Amy Winehouse i Van Morrison a sobre d'un mateix escenari cantant el blues més acarnissat de la història...