El vi xilé

Observin el talante: ZP amb la mà en actitud de demanar calma,
el Rei en gest de donar una "yoya" amb la mà oberta

El vi de Xile és cada cop més exportat i més apreciat arreu del món per molts especialistes i afeccionats al vi. I pel Rei Joan Carles, possiblement. Només així es pot explicar el que ha passat aquest cap de setmana a Santiago de Xile. Ja suposàvem que sovint el Rei no hi era tot en les seves aparicions públiques. Cada cop notàvem que tenia més dificultats per vocalitzar i no descartem que en trobar-se amb algun que altre mandatari internacional li fes una abraçada ben forta mentre exclamava allò de: "la amistad es lo más bonito del mundo, y tu ere mi amigo, ¿verdad?". Però molt ens hem de témer que l'altre dia va agafar-li la borratxera violenta i la va liar. Esperem que no destrossés l'habitació de l'hotel com si fos una vulgar estrella de Hollywood, que ja ens costa prou diners cada any com per, a sobre, haver de pagar factures extra. El més curiós de tot és que aquesta baralla de borratxos (en JC del que ja sabem i en HC de poder, evidentment) no fa més que beneficiar les dues parts. En Chávez té una osca més per la culata del seu fusell, un nou enemic amb el que dir els seus que ningú com ell per lluitar contra els poders mundials establerts, ara, ni més ni menys, que un Rei, el del país que va colonitzar i oprimir la població indígena de l'América del sud. Per altra banda, en Joan Carles pot demostrar amb aquesta acció que no porta a terme només una tasca "de foto" i que defensa el bon nom d'Espanya amb la vehemència del qui la porta al cor com ningú altre. Chávez és avui més heroi pels seus, Joan Carles, també. El Rei ja no és només proper, ara és guerrer. Només demanem que per la pròxima cimera Iberoamericana no posin control d'alcoholèmia a l'entrada, no fos cas que tinguéssim un disgust.