Com els més veterans ja sabeu aquest blog no és més que una manera com una altra d'estalviar-me pasta en psicòlegs, de no caure en les drogues o de no acabar ingressant a la Cieciologia. Un cop més, us demano la vostra il·luminació en aquesta nova prova que em posa la vida:
No aconsegueixo acostumar-me a que em diguin que sóc bo fent la meva feina
Tampoc m'acostumo a que em comparin... i surti guanyant.
És greu, doctor? He de demanar que m'apugin el sou? En realitat el que importa és el que jo pensi de mi mateix? O en el fons el que menys importa és tot l'anterior?
Tampoc m'acostumo a que em comparin... i surti guanyant.
És greu, doctor? He de demanar que m'apugin el sou? En realitat el que importa és el que jo pensi de mi mateix? O en el fons el que menys importa és tot l'anterior?
9 comentaris:
Fem cas del Padrí: "Ten cerca a tus amigos pero más cerca a tus enemigos".
Això no té una merda a veure amb l'orientació que vosté demana. O potser sí...
Pensi que avui La Masia ha sortit al Sé lo que hicisteis...
No foti! I què sortia?
Perdoni, sr. Gimene. Encara té feina? En busca? Si és així, puc (tornar a ) donar-li un cop de mà.
Fa molta gràcia que et diguin que ets bo en la teva feina i en canvi el sou estigui tan congelat.
Encara fa més gràcia que et diguin que ets bo i que et fotin al carrer.
Sr. Questionaire, parlem-ne d'això, si us plau (i gràcies). Conserva el meu e-mail o el meu número? Jo el seu no (sóc massa despistat com per memoritzar al mòbil les trucades entrants).
Sr. Cargol, crec que si no ho ha fet ja hauria de llegir això: http://guionistabrillant.blogspot.com/2007/12/frases-que-et-diuen-quan-volen.html"
Publica un comentari a l'entrada