Afirmacions incertes que he sentit dir als mitjans en les últimes 24 hores

- La identitat del Barça es basa en fer bon futbol: incert. La identitat del Barça es basa en ser un equip de segona fila, molt per sota del Madrid (9 copes d'Europa i 30 lligues davant de les 2 copes d'Europa i 18 lligues del Barça). També es basa en queixar-se sovint de que tot se'ns posa en contra, com en la final aquella dels pals quadrats: si en comptes de xutar al pal haguessin xutat només un mil·límetre millor la història seria una altra. I sobretot es basa en dir coses com "la identitat del Barça es basa en fer bon futbol", que demostra la incultura futbolística d'una bona part de la nostra premsa, que es pensa que el bon futbol es construeix només de regats i gols, oblidant l'espectacularitat de les bones aturades, de les grans accions defensives, dels contraatacs ben portats o de les jugades d'estratégia que, com tot afeccionat al futbol britànic sap perfectament, quan es treballen bé poden tenir el premi del gol en una proporció bastant més gran que la que té el Barça. El qui estima el futbol sap que en aquest esport hi ha coses molt maques que van més enllà de les rabones i les bicicletes.
- La senyal identitària del Dream Team era el seu futbol espectacle: no diré que no, però part de l'espectacle i de la felicitat que aquest espectacle ens proporcionava venia del fet que es guanyava. Quan es va deixar de guanyar ens ho passavem molt bé mirant el partit, però ens en anavem a casa amb cara de gilipolles. A més, aquest futbol espectacle s'aconseguia a través de la feina, la disciplina i uns quants tios amb els collons ben posats que imposaven respecte al vestidor. No ho acabo de veure en el Barça actual...
- Samuel Eto'o s'ha begut l'enteniment: si dir que el que importa és guanyar resulta ara una demostració de poca salut mental, que vinguin a buscar-me. No puc evitar recordar la frase que sovint s'aplica a la selecció espanyola: "jugamos como nunca, perdimos como siempre". No cal dir res més.
- La victória del Reial Madrid contra el Saragossa (o l'equip que sigui) ha estat injusta: aquí partim d'un gran error, el de pensar que hi ha victóries justes i injustes. Excepte en el cas que es demostri que l'àrbitre ha actuat de manera premeditada al pitar-ho tot en contra de l'equip que surt derrotat, les victòries sempre són justes. Els que continuament qualifiquen d'injustes les victóries del Madrid ho fan pràcticament sempre perquè consideren extrafutbolístiques les accions fabuloses d'Iker Casillas. Un cop més demostren no tenir-ne ni punyetera idea, perquè com qualsevol afeccionat al futbol hauria de saber, l'equip el formen 11 jugadors, un d'ells és el porter i també juga. El porter no és un personatge maligne, no és un aixafaguitarres que ens impedeix veure bonics gols, el porter és un dels jugadors que ens regala una de les accions més espectaculars que es poden veure a un estadi: les aturades. També es queixen els periodistes de que "un solitari gol de Van Nistelrooy dona la victória al Madrid". Que jo sàpiga aquest esport consisteix a marcar un gol més que el contrari.
- Schuster (o Capello, o Del Bosque, o Toschack, o Antic...) té una flor al cul: típica afirmació estúpida que els "nunyistes" també van fer seva per referir-se als éxits de Johan Cruyff. La sort no és de qui l'espera, és de qui la busca.
- El Barça fitxarà Cristiano Ronaldo amb els diners que tregui de la venda de Ronaldinho: la campanya de desprestigi que han muntat la premsa i el club contra en Ronnie ha aconseguit que amb el que ens donin per ell no podrem fitxar ni en Tamudo.

En definitiva: que vingui en Mourinho.