El Gimene (depressiu) es posa estúpidament poètic

És estranya la sensació de que no tens res a dir, però més estrany és encara que aquesta sensació vingui i vagi, que de vegades les paraules et surtin tan de pressa i de vegades passis dies sense ni tenir el pensament de parlar o escriure, sentint que l'interior del teu cap és com una terra erma, com un desert. I ni tan sols quan et penses que justament això és quelcom que val la pena expressar et trobes davant el teclat pensant "i a qui collons l'importa?".