En els últims mesos he tingut la tendència creixent de fer coses que només poden portar-me (o m'han portat) maldecaps. Vet aquí les més destacades:
- Apuntar-me al gimnàs. Quatre mesos (aprox) de fidel assistència. Fa dues setmanes que no hi vaig. Conseqüències: accentuat sentiment de culpa.
- Matriculació a la Universitat Oberta de Catalunya per estudiar Humanitats i complir el vell somni de deixar de sentir-me inferior davant els que sí que tenen un títol universitari. Conseqüències: abans de començar ja m'estic penedint, el sentiment d'inferioritat tampoc no és tan greu.
- Escoltar els consells del meu guru i fer un dejú voluntari de nou dies per purificar el meu cos i treure'm uns quilets. Conseqüències: vaig durar tres dies, constatació de la meva escassa voluntat. Petita depressió. Gana.
- He deixat de prendre café. Conseqüències: ara, a la màquina de la feina, prenc xocolata. No sé què és pitjor.
- Després de vàries setmanes abonat als tetra briks de vi del Lidl he decidit que només prendré alcohol en ocasions especials. Conseqüències: em prendria una copa (o un brik sencer) ara mateix.
- Casament. Conseqüències: grans dubtes i sentiments de culpabilitat a l'hora d'elaborar la llista de convidats (i això que passo de convidar la família, gran alleujament). Petita ansietat.
- Intent d'escriure un llargmetratge. Conseqüències: futur desencís davant el fet que no hi haurà manera de vendre'l.
Oh, infeliç! El temps dirà...
divendres, de febrer 22, 2008
Immolar-se
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Home, en la majoria dels casos són victòries a mitges. Miri lo del gimnàs, jo no n'he trepitjat mai cap -ni ho penso fer-.
Això sí, li aconsello tornar al cafè.
-El varem advertir. Això del gimnàs passa a tothom.
-Jo tampoc tinc carrera. I què?
-Jo també m'hauria de purificar. Per això bec lejia.
-Begui cafè, per favor. Sense no es pot viure.
-Vi en tetra brik i del Lidl. Pensava que això només ho feia el meu avi.
-No s'oblidi de comprar peladilles... Ai no que això es fa a les comunions!
-Si no el pot vendre jo li compraré. N'hi puc donar 20€.
Sr. Albert, li prenc la paraula respecte als 20 euros. Si no rebo ofertes millors, és seu.
És curiós, però això del café ho porto molt bé. Només tinc ganes de suicidar-me tres o quatre cops al dia.
Per la feina que vosté fa és necessari/recomanat/indispensable tenir un títol universitari? O és més cosa seva?
És cosa meva i de la meva educació. Quan era petit semblava que l'únic destí possible per no acabar netejant els vàters d'un McDonald's era estudiar una carrera. Vaig aconseguir desmarcar-me'n, però amb el temps he anat sucumbint a aquest pensament que pensava que havia desterrat. Dijous, comença el semestre, primera parada: História del pensament filosòfic i científic. Manda huevos.
Jo no tinc títol universitari i hi ha dies que no cobro més de 4.500 €. No es preocupi, home.
La Obregón té títol universitari i aixó pot pagar-se el botox.
Li canvio un títol pel llargmetratge i una xocolata. Si accepta, per fí m'hauran servit d'alguna cosa els quatre anys de sociologia.
Publica un comentari a l'entrada