Quan tinc una idea de genialitat inquestionable mai l'apunto perquè penso que és tan bona que més tard, quan vulgui materialitzar-la, me'n recordaré sense problemes.
Degut a aquesta circumstància, per culpa meva i només meva, la humanitat ha perdut multitud d'oportunitats de ser salvada gràcies a la genialitat de les meves ocurrències.
De rebot, i el més important, en repetides ocasions he perdut la oportunitat de fer-me immensament ric i salvar, no només la humanitat, sino a mi mateix.
dilluns, de gener 22, 2007
Coses que em toquen els nassos de mi mateix (1/∞): perquè no me'n recordo mai de que tinc mala memòria?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
I la sensació d'estar assegut davant el teclat, amb els dits quiets, pensant: qué era allò tan graciós que havia d'escriure?
Horrorosa. Passar-te tota la tarda pensant que tens tota comprimideta al teu caparró la gran novela universal del segle XXI i quan arriba el moment de la veritat no recordar-te de res... m'ha passat tants cops i me'n tornarà a passar tants altres.
Contracti un "negre" que li escrigui les coses.
(Un negre que tingui memòria, esclar.)
Publica un comentari a l'entrada