Diu pràcticament el mateix que la del matí i quan arribo a casa sempre tinc coses millors a fer que llegir aquell diariet que a sobre em deixa els dits tacats de tinta com cap altre. Però jo no puc evitar agafar el diari cada tarda perquè em fa pena que el noi hagi d'estar-se trenta segons més passant fred enmig del Passeig de Gràcia.
Per sort, fa temps que no m'enganxen els "recaptadors" de l'Acnur que es posen al costat de la feina, si ho fan segur que acabo apunta't a salvar refugiats de l'Àfrica. I és que a mi, quan algú em posa aquella carona de "va home, que m'emportaré mig èuru de comissió" no puc negar-me a fer-lo feliç. I això és un problema.
Sí.
======================================================================================================
dilluns, de gener 29, 2007
Coses que em toquen els nassos de mi mateix (2/∞): perquè agafo l'edició vespertina de l'ADN quan sé que no penso llegir-la?
Piolat per Senyor Giménez les 12:11:00
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Una solució: cada vegada que li n'ofereixin un, faci com que plora i abraci's al coll del repartidor en qüestió. Infalible.
Provi a respondre en tots els casos: "Ho sento, ho estic deixant."
Els d'Acnur són difícils d'esquivar, però hi ha una resposta que els allunya:
Sóc serbi, gràcies.
Publica un comentari a l'entrada