======================================================================================================

dimarts, de gener 30, 2007

Les mosques i la merda


Per si no n'hi havia prou amb els anuncis que asseguren que el seu métode antiarrugues té un gran "èxit a més de 100 paissos", de les pel·lícules que ens arriben avalades amb un "número 1 ala taquilla USA" o dels productes de la llar que fan servir "8 de cada 10 mestresses de casa consultades", ara vivim una revifada de la plaga dels discos de materials preciosos. Or, platí, diamant... sembla ser que no hi ha cap grup que no en tingui el seu, però el que em resulta molest no és que els hi donin, perquè si els fa il·lusió, cap problema, que en gaudeixin i no se'n parli més. El que em provoca certa coïssor a l'entrecuix és el fet que no puguis posar la tele sense trobar algun programa en què ens diuen que tal artista ha venut tants discos i que ara mateix li faran entrega, sense que ell o ella s'ho esperi, per descomptat, del seu triple disc de platí amb ribets de diamant. A OT ho han estat fent una setmana sí i una altra també amb els seus nanos o amb la prodigiosa Batuka i aquesta nit he llegit que ho faran a Buenafuente amb Fito i Fitipaldi. Qui serà el següent? Tranquils, només cal que estigueu una mica atents a la tele. El que em preocupa és que sembla que encara no hem superat allò de que si cent mil mosques mengen merda no poden estar equivocades i, com que no ho hem superat, la indústria se n'aprofita cada dia més. "Ei, que ha venut 40.000 discos! Deu ser molt bó, vaig a comprar-lo amb els diners que no tinc!", diu el comprador de discos mitg.
El que és curiós és que fa mesos que es van reduïr les condicions per aconseguir aquests trofeus perquè no els aconseguia ningú, és a dir, que ara que tenen menys valor que mai és quan més ens els passen per la cara. Que si la pirateria és molt dolenta, que si hi ha molta competència, que si la iaia es droga... són les excuses habituals per amagar un fet indiscutible: la majoria de la música que es fa té la mateixa utilitat que un clínex, usar i llençar.
Et gastaries 15 èurus en un paquet de clínex? Jo no, abans me'l baixo de l'Emule.
És curiós, però el 90 per cent de discos que em baixo de l'Emule, si l'Emule no existís, directament ni tindria la curiositat d'escoltar-los. Que hi ha molta competència? Només la que les tres o quatre grans companyies discogràfiques permeten. Que si la iaia és droga? Doncs fa molt bé, que vol que li digui.
Jo, mentrestant, només puc concloure d'una manera: BEGUI AIGUA EN CONDICIONS INSALUBRES, MITJA ÀFRICA NO POT ESTAR EQUIVOCADA.

2 comentaris:

L'huracà pensador ha dit...

Té raó.

(De pas, m'ha fet recordar allò de: "nueve de cada diez dentistas recomiendan masticar chicle sin azúcar". Quin cabró l'altre dentista!)

El Gimene ha dit...

Ja ja ja ja!