Les pel·lícules de terror asiàtiques m'agraden molt, n'he vist unes quantes en els últims anys i acostumen a deixar-me prou satisfet, però...
¿No se us escapa una mica el riure cada cop que veieu el típic fantasma femení de cabell llarg i camisa de dormir blanca?
A part d'això, he de dir que després em provoquen malsons durant tres dies.
3 comentaris:
M'agraden també les pel·lícules de terror asiàtiques. La majoria de vegades les noies són mones, i generalment tenen la seva gràcia. Ara bé, cada cop m'agraden més les pel·lícules "rares" -no parlo de porno- japoneses. Tenen més sang i fan més gràcia que les occidentals. Sempre són iguals, ho se, però tenen la seua gràcia.
Estic molt d'acord amb vostè.
Al principi sí que em feien gràcia, però ara em comencen a avorrir. Les dues que em van impactar més (per la novetat): "The grudge" i "Dark water".
Anit vaig veure "El más allá", un tostón impressionant de tres hores (de les quals la meitat les vaig veure en "fast forward") però que explica 4 llegendes japoneses que estan en l'origen de l'actual cinema japo de fantasmes . Aquí ja hi apareix el fantasma de cara i roba blanca amb els cabells llargs i negres (és la millor història de totes).
Veure-la sense son i sense pressa pot ser una experiència recomanable.
Publica un comentari a l'entrada