Segurament mai m'he sentit tan pròxim a un autor com en aquest cas.
"EL ARTE. Conversaciones imaginarias con mi madre" m'ha semblat una maravella pel seu llenguatge planer i inteligible, per la seva emotivitat desacomplexada (meravellosa la tendresa, que pràcticament es pot tocar amb els dits, cada cop que parla de la iaia) i per la sinceritat (alguns diran que impostada) feta bandera. En certa manera, ha estat per mi un manual d'autoajuda, un llibre que tan de bó hagués existit quan jo tenia 18 anys i veia el futur d'una negror irreversible. Per sort ha caigut a les meves mans ara que estic passant una época de dubtes respecte al meu futur i a les meves capacitats professionals, i he de dir que m'ha servit de molt. Potser hi haurà qui posi en dubte aquest llibre des de un punt de vista intel·lectual i no nego que puguin tenir raó, però com diu el Juanjo Saez : "Tant en l'art com a en la vida, molts cops, hem de triar entre sentir o entendre".
En resum:
- Un capítol: "La gran acción", en què parla dels Reis Mags, meravellós.
- Una frase: "Molta gent odia el Nadal perquè ha renunciat a la fantasia i la creativitat".
- Una recomanació: No deixar de llegir tampoc "Viviendo del cuento", també d'en Juanjo Sáez, segurament inferior a aquest, però molt refrescant.
2 comentaris:
Gràcies. Així que pugui passaré per una llibreria a fullejar-lo. Potser m'anirà bé, el llibre.
Viviendo del cuento em va semblar fantàstic. El món del modernillisme vist i esbudellat des de dins. I coincideixo amb el tema de la simplicitat, que no és tan fàcil d'aconseguir, és la millor carta de Saez.
Impagable el moment samarreta Shit o Mierda.
Publica un comentari a l'entrada