Tot i que som companys de feina, he de dir que no els coneixia gaire fins aquest divendres a la nit. O més ben dit, no els coneixia de veritat. Si a "El matí i la mare que el va parir" deixen anar el seu humor en dosis prou "light" com per no traspassar la frontera de la correcció política però prou àcides com per arribar molt a prop del límit, en directe (i en castellà) l'artilleria de El Cansancio dispara amb tota la seva força destructora... i sempre l'encerta. "La apoteosis necia" és una espectacle amb el cos i la veu d'en Berto Romero, la guitarra d'Ivan "el Lagarto" i les mans d'en Miquel Company en l'apartat tècnic. Una coça d'aire fresc que no fa mal, més aviat al contrari. La tele ja els crida, ells hi treuen el cap i tant de bó ben aviat s'hi fotin amb els dos peus per quedar-s'hi molt de temps. Veient com està el pati de l'humor a la tele cal una renovació i El Cansancio hi tindrà molt a dir.
Cada divendres, a les deu de la nit, al Teatreneu de Gràcia ho deixen molt clar.
dilluns, de febrer 05, 2007
Conqueriran la galaxia! (segur)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Surrealisme hilarant; humor retorçat, però fluid. Imaginatiu en la manera de reinventar els tòpics. Sense l'ús del recurs escatològic típic. La grandesa de la misèria humana es retrata en una hora i mitja d'enginy desbordant.
Li dóno la raó, Gimene: "La apoteosis nécia" s'ha de veure. I un cop allà, dedicar un gran aplaudiment al seu actor, en Berto Romero, que s'hi deixa la cansalada que no té.
Publica un comentari a l'entrada