Diàlegs del mico consumista

A: Quines bambes més guapes que portes B!
B: Sí A, és el nou model, encara no el tenen a les botigues d'aquí, me l'han portat del Japó.
A: Et deu haver costat una pasta...
B: Sí, però les necessitava, les que vaig comprar-me el mes passat ja les porta tothom. I havia d'anar al concert.
A: A quin?
B: Al de Diamanda Galas, a NY.
A: Però si ve a Barcelona d'aquí a poc...
B: Aquí la gent no hi entén de música, no m'agrada anar als concerts d'aquí, és com anar a una multisala. A més, la setmana que ella ve a Barcelona jo estaré a Berlín. Fan una venda especial al show room de G-Star i no me'l vull perdre. Només hi pot anar gent guai. Vindràs?
A: Ho sento, he de treballar.
B: Maleïts explotadors. Hem de dinamitar el sistema.
A: Sí, estaria bé... però abans he de pagar la hipoteca.
B: Maleïts especuladors immobiliaris i maleïts banquers. Hem de dinamitar el sistema.
A: Vale, però dinamitem-lo des de dins, que mola més.
B: Mira! Un Starbucks! Em moro per un Frappuccino amb doble shot de café, amb nata per sobre i acompanyat per un muffin de gerds. Anem?
A: Anem. I dinamitem-lo des de dins, vale?
B: Llavors hem quedat que reservo avió i hotel també per tu a Berlín, no? Li dic al meu pare que et doni festa al banc i punt.