======================================================================================================

dijous, de febrer 22, 2007

Diàlegs del mico consumista



A: Quines bambes més guapes que portes B!
B: Sí A, és el nou model, encara no el tenen a les botigues d'aquí, me l'han portat del Japó.
A: Et deu haver costat una pasta...
B: Sí, però les necessitava, les que vaig comprar-me el mes passat ja les porta tothom. I havia d'anar al concert.
A: A quin?
B: Al de Diamanda Galas, a NY.
A: Però si ve a Barcelona d'aquí a poc...
B: Aquí la gent no hi entén de música, no m'agrada anar als concerts d'aquí, és com anar a una multisala. A més, la setmana que ella ve a Barcelona jo estaré a Berlín. Fan una venda especial al show room de G-Star i no me'l vull perdre. Només hi pot anar gent guai. Vindràs?
A: Ho sento, he de treballar.
B: Maleïts explotadors. Hem de dinamitar el sistema.
A: Sí, estaria bé... però abans he de pagar la hipoteca.
B: Maleïts especuladors immobiliaris i maleïts banquers. Hem de dinamitar el sistema.
A: Vale, però dinamitem-lo des de dins, que mola més.
B: Mira! Un Starbucks! Em moro per un Frappuccino amb doble shot de café, amb nata per sobre i acompanyat per un muffin de gerds. Anem?
A: Anem. I dinamitem-lo des de dins, vale?
B: Llavors hem quedat que reservo avió i hotel també per tu a Berlín, no? Li dic al meu pare que et doni festa al banc i punt.


1 comentari:

Doc Moriarty ha dit...

La qüestió és que m'ha ben emocionat, vostè, amb aquesta eloqüent reconstrucció de la realitat qüotidiana. M'agradaria incloure alguna altra dièresis, però no s'acudeixen més paraules que en dugui.

Perfecte retrat.