======================================================================================================

dijous, de febrer 22, 2007

Seny i rauxa


No vull fer-me ara el llest i dir que ja ho sabia, però he de dir que ahir dimecres tenia claríssim que el Barça pringaria. Ho vaig dir a més d'un company de feina i tots m'ho rebatien esgrimint raons tan peregrines com el retorn d'en Messi (com si amb ell no es poguessin perdre partits), que en Ronaldinho es posaria les piles o simplement que el Barça és molt millor que el Liverpool (perquè? Està claríssim home!). Però tot i que faci servri l'exemple del futbol, això que vull dir no va només de foter-li puntades a una pilota, va del vel que la rauxa, la passió i el sentiment ens posen davant els ulls per fer-nos pensar que, tot i que la raó ens digui el contrari, les coses sortiran com ens vol fer creure el cor. Anit, el partit, abans de començar ja tenia per a mi un signe clar: el Barça no en trauria res de bo. Jo pensava que empataria, aixì que tampoc sóc un bruixot i la passió m'havia esbravat una mica el realisme que m'imposava la raó. Hi havia signes que així ho advertien: en tota la temporada el Barça només ha guanyat equips que eren clarissimament inferiors i sempre que s'ha enfrontat a un equip que pogués plantar-li cara mínimament ha perdut o empatat; en Ronaldinho fa mesos que es toca els ous com el que va a la feina per fer veure que treballa, els jugadors del Barça en general viuen instal·lats en la filosofia de guanyar sense baixar de l'autobús i, per acabar-ho d'adobar, si a l'afició li sobra passió als jugadors els hi falta. Tot això no es canvia fàcilment, i tots els culés ho sabem, però el cor ens deia que el Barça guanyaria, golejaria i s'exhibiria, perquè el cor volia que fos així. La raó no és res sense l'emoció, però és curiosa la capacitat de convenciment que té la rauxa per fer-nos sords davant les evidències més clares, com la del Barça. La rauxa, la cabrona, és cruel i bastant imbècil perquè ens vol fer creure coses que no són i no ens deixa la opció de dubtar d'ella, "o estàs amb mi o estàs contra mi", sembla que ens vulgui dir. ¿Quants cops a la vida la passió ens deu jugar la mateixa mala passada sense que ens n'adonem? Sí, la gràcia estaria en l'equilibri, però per cada persona que l'hagi aconseguit jo et mostraré 10 milions que ni l'han ensumat. I em sembla que d'aquests 10 milions, com a mínim 5, són del Barça.
Però què hi farem: sense passió no hi hauria amor, ni sexe, ni futbol, ni música, ni literatura, ni cap de les arts... i això sí que no seria acceptable, oi?
Potser hauríem de preguntar-ho al Dr. Spock, a veure que en pensa.

1 comentari:

Doc Moriarty ha dit...

El Dr. Spock li faria botifarres a aquest barça, com el seu amic en Van Bommel li va fer a Roberto Carlos.

Avui no és un bon dia, no.