======================================================================================================

dimecres, de febrer 28, 2007

La llei del péndol

Benvinguts a l'escola de la vida.

Segons aquesta notícia, els joves actuals són els més narcisistes i egoistes de la història, i la veritat és que no m'estranya. Hem passat del "jo quan tenia la teva edat ja portava un sou a casa" al "jo quan tenia la teva edat no vaig poder tenir unes Nike, així que et compraré les més cares que trobem perquè no vull crear-te un trauma". Del "ho has de fer perquè jo ho dic", seguit d'un mastegot, al "si no ho fas et castigaré sense Playstation durant una hora", seguit d'unes llagrimetes infantils falses, d'un "tu no ets el meu pare, no t'estimo" i rematat amb una abraçada, un petó i un joc nou de Playstation perquè ens fa por que la criatureta deixi d'estimar-nos si no li donem el que vol. I no oblidem que hem passat del "cría cuervos y te sacaran los ojos" al "¿le has llamado cuervo a mi hijo, pedazo de cabrón?.
És a dir: anem d'un extrem a l'altre. D'una autoritat paterna asfixiant i castradora que només tenia com a objectiu perpetuar els valors morals de la feina i el sacrifici, a una autoritat paternal inexistent i que té com a leit motiv donar la criatura tot allò que els pares volen que la criatura tingui, sumat a tot allò que la criatura vol tenir i al que els centres comercials volen que tingui. O sigui, que abans s'educava en la limitació i ara s'educa en el "no hi ha límits".
El pèndol va d'una banda a l'altra, però sembla que mai es queda al mig, en el que seria una educació que tingués com a ingredients principals una combinació sana de seny i de rauxa i el grau just d'autoritat i de llibertat.
Serà possible que la situació arribi a equilibrar-se? No ho sé, o es que faig cara de Rappel?
Mentrestant, però, gaudiu del negre paisatge d'aquest món consumista i narcisista: o estàs de la banda del "no hi limits" o estàs de la banda del "ordeno y mando". No hi terme mig, només ens queda queixar-nos.

Si els que avui tenen més de quaranta anys han creat aquest món de merda i si els que tenim més de trenta l'hem alimentat sense pensar en les conseqüències, com esperàvem que fossin els nostres fills?

7 comentaris:

Doc Moriarty ha dit...

Amb una mica de sort el canvi climàtic farà la feina per nosaltres i no hi haurà més petits humans per criar.

Pansete ha dit...

Molt, molt encertat, el diagnòstic del post. Ara caldrà posar-hi remei... o esperar-lo, com apunta en Doc.

El Gimene ha dit...

On és Skynet? No se suposa que ja hauria hagut de rebel·lar-se contra els humans. Una bona guerra contra les màquines seria una solució més divertida que el canvi climàtic.

Doc Moriarty ha dit...

Maleït John Connor!

L'huracà pensador ha dit...

El meu fill no arriba a tenir ni un 10% del que demana; i si comparo amb quan jo era petit, encara viu en un entorn massa opulent i comfortable.
Hi ha una dita -oriental, crec- que diu: "Educa els teus fills amb una mica de fred i una mica de gana". Fins i tot això tan raonable i senzill, és difícil de realitzar.

El Gimene ha dit...

És molt complicat i per això molt poca gent ho practica. És molt més còmode donar-li tot el que demana. Al cap i a la fi, per un parell d'hores que els pares passen al dia amb la criatura, que no sigui havent-lo de sentir plorar perquè no té el que vol, oi?
De fet, si jo tinc un fill, més que donar-li faré com vostè, Huracà. El noranta per cent restant que se'l guanyi treballant venent clínex als semàfors o pispant mòbils a les terrasses del Passeig de Gràcia.

L'huracà pensador ha dit...

Ben vist, Gimene!