El primer cop

Sí, és el primer cop. Al principi estava nerviós, les últimes vint i quatre hores les he passades amb un neguit considerable. Que l'acte havia de consumar-se estava clar i era inevitable, però he mirat de retardar-ho al màxim. I un cop fet, he de dir que el primer cop fa mal, encara que la intenció sigui la d'aconseguir un plaer que val qualsevol pena. És evident que aquest és el típic gag amb sorpresa final, que miro de fer veure que parlo de sexe tot i que en realitat vull parlar d'una cosa molt diferent, així que no ho allargaré més.
Per primer cop a la meva vida he pronunciat les següents paraules: "ho sento, però tinc una oferta de feina econòmicament molt millor".
Que als meu trenta-dos anyets encara no ho hagués fet no deixa de ser curiós i, a més a més, és una llàstima que això no ho hagi començat a fer abans.

M'he quedat tan descansat...

I de totes maneres, a mida que vaig escrivint aquestes línies començo a sentir els meus típics remordiments, pensant si no m'hauré equivocat, si no he pres una mala decisió. Com va dir-me un amic fa pocs dies, "Les dues opcions són correctes, o les dues són un error -depèn del teu caràcter. Tu com que més aviat tires cap al pessimisme, segur que facis el que facis en un moment o altre tindràs la convicció de que t'has equivocat. Així és que tranquil, no li donis més voltes perquè segur que tries malament".
I té raó, el cabró.
Collons si en té.
I jo el que tinc és sort de tenir amics que prefereixen dir-me la veritat a tirar dels tòpics.
Sort en tinc.

Espero que després del primer cop els pròxims no costin tant.