La puta polèmica de l'anunci

Que vagi per endavant que em sembla lamentable que es prohibeixi un anunci que hem d'entendre com una forma més d'expressió artística, possiblement la més important de l'actualitat.
Però també he de dir que queda molt "guai" dir que les associacions i les institucions que han demanat la retirada del puto anunci són imbècils (ei, que no estic dient que no ho siguin), però el que no queda "guai" és dir que nosaltres, els consumidors, també ho som.
La majoria de la gent entre la que em moc són (o pretenen ser) d'esquerres i és evident que un percentatge ben bé unànime està horroritzat davant el comportament paranoic de les associacions i les institucions que han demanat la retirada de l'anunci, i per això queda tan malament dir que, com a mi em passa, sí que trobo que l'estètica de la fotografia em recorda, efectivament, al que alguns diuen que recorda. Que l'estilització artística de la situació faci que la interpretació pugui ser molt lliure és una cosa, que si efectivament la intenció era aquesta és una altra, però el que no concibeixo és que tot això només serveixi per posar a una banda als "guais" i a una altra banda els "carcas". Potser hauria de servir perquè tots ens preguntéssim sobre el paper de la sexualitat i la violència a la publicitat, sobre com pretenen ensarronar-nos amb la típica i gastada (però útil) motivació sexual , de quina mena de valors ens estan venent, de perquè, lluny de fer que la dona sigui més dona i menys objecte ens trobem veient com cada cop més l'home també es converteix en un objecte igual de desvaloritzat que la dona i que, com ella, només mereix atenció si entra dins el cànons que marquen una colla de desgraciats, un home i una dona que només mereixen atenció si entren en el "target".
Si la polèmica de l'anunci hagués servit per alguna d'aquestes coses...
Però qui pensa en tot això quan té uns Dolce & Gabbana? Qui pensa en això quan mira cossos semi nus que diuen: et voldria follar si portessis uns D&G?
Som imbècils, sí. I deixem que ens la clavin doblegada un dia sí i l'altre, més encara.

Potser sóc un "carca o un intolerant.
Està bé.
Ho sóc.
I què?

Com a mínim sempre em quedarà la Fundació FAES.