De l'eliminació del Barça a mans del Liverpool no tot són coses negatives. En Rijkaard ha canviat en Samuel sense que aquest li faci una cara nova ni amenaci amb matar la seva família, el Barça ha guanyat per fi un partit fora, contra un equip amb cara i ulls i en un estadi on feia temps que no guanyava ni Deu. Però el més fort de tot ha estat el descobriment d'un davanter que marcarà una època en el Futbol Club Barcelona:
GUDJOHNSINHO
Com podem qualificar sinó d'autèntic successor canarinho de Romàrio, Ronaldo o Roberto Dinamita aquest èsser que ahir dimarts, mentre més de 40.000 alcohòlics vestits del Liverpool (faltava en Tiago Motta, que era a casa, com ha de ser) veien com es desmarcava evitant el fora de joc, la controlava, llençava una mirada esfereïdora als ulls de Reina, se'l pixava amb un cop d'aquella cintura que ningú sabíem que tenia i, en el moment en què l'afició barcelonista tenia clar que o l'àrbitre xiularia fora de joc o que en Gudjohnsinho l'enviaria als núvols... empeny la pilota amb un toc de seda directe al fons de la barraca. Sí, amics i amigues, un espectacle només comparable al d'en Floquet de neu llençant els seus propis excrements contra els vidres de la gàbia.
Un espectacle que mereix una, dues i mil repeticions.
Un espectacle que mereix una, dues i mil repeticions.
7 comentaris:
Va tenir una sang freda d'aupa! Jo també la veia als núvols...
Gran Gudjohnsen, si en lloc d'islandès i soso fos un brasileiro molón o un negre parlanchín seria més mediàtic. Lo més trist es que ahir només jugués 25 minuts, tenint un Etoo que encara no està en forma (lògic), un Messi patètic, el Ronaldinho que semblava un mongòlic arrossegant-se pel camp...
GRAN GUDJOHNSEN.
I sí, diguin el que diguin, en Ronaldinho està passat de pes.
Quina decepció! Em pensava que havia penjat el vídeo del Floquet llançant excrements...!
Maxi López va marcar contra el Chelsea quan en Mou ens va fer fora de la Champions.
L'any següent vam eliminar-los i vam guanyar la Champions.
Qui diu que la historia no es pot repetir...?
Però el Liverpool no és el Chelsea. Aquella mala llet i morbo que produïa eliminar-los la temporada passada no es repetiria amb els de Benítez, ho han donat tot d'una manera tant bèstia, tant al cap nou com ahir, que és impossible no tenir-los certa simpatia. Tant de bo guanyin la champios aquest any.
Jo també espero que la guanyin. El Liverpool m'agrada, tot i que Benítez s'em travessa.
Però recordem que els gols del Camp Nou van venir de dos errors puntuals, no del primorós joc desplegat pels anglesos.
Publica un comentari a l'entrada