En uns temps en què els "humoristes inteligents" són els que parlen de gent que s'estressa molt perquè no sap programar el vídeo (en Krusty ja se'n fotia d'ells en un gran capítol dels Simpson) o perquè se li acaba el pot de xampú i no hi ha manera d'acabar d'esprémer-li tot el contingut, cal revisar de tant en tant una pel·lícula que va portar l'humor entès com a eina de crítica social a uns extrems que difícilment han tornat a igualar-se. El més fotut és que en realitat, si no s'ha fet, és perquè no interessa. Fer humor que parla del primer cop que vas sortir amb una noia és molt menys conflictiu que fer una crítica àcida i totalment justificada a l'esglèsia catòlica (ei, i que no dic que jo estigui lliure d'aquest pecat, eh?).
Vostès ja els coneixen, vostès ja els admiren, senyores i senyors, amb tots vostès...Monty Python!
======================================================================================================
divendres, de març 16, 2007
Redordem els clàssics
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Heheheh! No el coneixia aquest "gag". De quina peli és?
Brillants com sempre.
Ara que llegeixo els subtitols en portugués recordo lo que m'exciten les noies parlant en portugués... Mmmmm, que exòtic que em resulta.
És de El sentit de la vida.
Jo tinc un problema: quan penso en dones que parlen en portugués em ve al cap Maria de Medeiros i em destrempo.
Em poso dret cada cop que sento a parlar dels Monty Python.
I no hi ha per menys!
M'he vist obligat a fer el meu petit homenatge als Monthy Python.
Per veure'l, aquí.
Poso "El sentit de la vida" a la meva llista de pelis per Emule.
Publica un comentari a l'entrada