======================================================================================================

divendres, de març 16, 2007

Redordem els clàssics

En uns temps en què els "humoristes inteligents" són els que parlen de gent que s'estressa molt perquè no sap programar el vídeo (en Krusty ja se'n fotia d'ells en un gran capítol dels Simpson) o perquè se li acaba el pot de xampú i no hi ha manera d'acabar d'esprémer-li tot el contingut, cal revisar de tant en tant una pel·lícula que va portar l'humor entès com a eina de crítica social a uns extrems que difícilment han tornat a igualar-se. El més fotut és que en realitat, si no s'ha fet, és perquè no interessa. Fer humor que parla del primer cop que vas sortir amb una noia és molt menys conflictiu que fer una crítica àcida i totalment justificada a l'esglèsia catòlica (ei, i que no dic que jo estigui lliure d'aquest pecat, eh?).

Vostès ja els coneixen, vostès ja els admiren, senyores i senyors, amb tots vostès...Monty Python!

5 comentaris:

mrpage ha dit...

Heheheh! No el coneixia aquest "gag". De quina peli és?

Brillants com sempre.

Ara que llegeixo els subtitols en portugués recordo lo que m'exciten les noies parlant en portugués... Mmmmm, que exòtic que em resulta.

Senyor Giménez ha dit...

És de El sentit de la vida.

Jo tinc un problema: quan penso en dones que parlen en portugués em ve al cap Maria de Medeiros i em destrempo.

Unknown ha dit...

Em poso dret cada cop que sento a parlar dels Monty Python.

Pansete ha dit...

I no hi ha per menys!

mrpage ha dit...

M'he vist obligat a fer el meu petit homenatge als Monthy Python.

Per veure'l, aquí.

Poso "El sentit de la vida" a la meva llista de pelis per Emule.