Felicitat segons Mr. P.

Diu Josep Pla en el seu clàssic (com tot el que va escriure, per descomptadíssim) "El pagès i el seu món":

"L'única cosa important en la vida és la llibertat individual concreta. Un excés de diner, com un excés de pobresa, posa sobre els homes i les dones un jou insuportable. S'ha de tractar de tenir el diner just per a arribar, fent una vida sense estretors, a ser lliure".

Molt maco, però unes pàgines més endavant diu això:

"Vaig de poble en poble, a peu, quan les distàncies que els separen són discretes. Si són excessives, demano el primer pagès que trobo un lloc en el seu carro o en el seu tamborell. Si m'accepta, bé. I si no m'accepta, també. En aquest darrer cas, esdevé forçós dirigir-se a un altre pagès d'una més generosa presència. Si no la trobo, enarboro un qualsevol pudent paper del meu portamonedes i tothom em rep amb els braços oberts. Quan constato que m'obren els braços, m'entendreixo.
Voleu fer feliç la gent? Pagueu!"

Llavors, què he de fer? Quin camí triar? La llibertat o la filantropia? Després d'haver-ho meditat d'una manera profunda i detinguda, m'he decidit per la segona opció. Sí, és cert, patiré el tràngol dolorós de veure'm sota el jou de l'excessiva riquesa monetària, però així podré pagar tants cops com ho desitgi, i amb aquest acte sagrat faré feliç els altres: els amics del concessionari de cotxes de luxe, la immobiliària especialitzada en mansions, els cuiners de la més alta distinció, les senyoretes de la moral més relaxada - i cara -, els polítics amb vocació de servei més elevada, que m'ajudaran a augmentar fins a l'infinit les meves possibilitats de repartir felicitat entre els humans...

El Sr. Zara pateix, però li posa un somriure a la vida perquè sap
que reparteix joia cada cop que es compra un iot.

Ser desgraciat dins la pròpia fortuna... No em digueu que no és un sacrifici que valdria la pena només per veure feliç la gent. En Pla, definitivament, m'ha ensenyat el camí.