======================================================================================================

dilluns, d’abril 16, 2007

Truqui'm quan vulgui.


Anys esperant una oportunitat, anys patint en silenci la frustració, anys covant dins meu la idea que mai podria fer la feina que volia fer, i ara que ho aconsegueixo i estic més feliç que un gínjol...

TOTHOM M'OFEREIX FEINA!


Cosa que agraeixo molt (gràcies senyor X.S., a veure si el truco i li explico com ha anat), però collons... també és una mica estressant. Quan era un adolescent, els meus amics i jo teníem clar que hi havia un mètode infalible perquè totes les ties t'anessin al darrere, i era ni més ni menys que tenir nóvia. En aquell precís moment, totes les ties que mai t'havien mirat a la cara començaven a interessar-se per tu. Doncs tinc la sensació que amb la feina m'està passant el mateix. Des que fa tres mesos vaig rebre una trucada que m'oferia un "curru", no he parat de rebre trucades que me n'oferien! I el pitjor de tot és que, si fos per mi, les acceptaria totes.

D'això en podríem dir èxit? Què va, només són negocis.

L'èxit és la migdiada que em vaig fotre ahir.

PD: més informació sobre l'autèntic sentit de l'èxit, aquí.



2 comentaris:

albert ha dit...

Desviï les seves trucades cap a mi. A veure si jo en trobo alguna que m'agradi.

Si, en podriem dir éxit. I sort (tot i buscada).

Felicitats per l'èxit doncs.

Questionaire ha dit...

Celebro que tot li rutlli, amic Gimene. i per cert, tres dies sense mirar el seu bloc i, collons! el veig ple de coses noves. Sí, sí, molta feina però bé troba temps per escriure-hi... ;-D