======================================================================================================

dimecres, de maig 02, 2007

La gent i les persones


Estic participant en un procés de casting, així que en els últims dies he vist passar per davant meu ben bé tres-centes persones que perseguien l'objectiu de ser "els escollits". Quan va començar el procés hi vaig anar pensant que seria horrible veure un munt de gent desitjant sortir a la tele... però a mida que veia més i més gent, no sé com, s'anaven convertint en persones.
Quan deixava de mirar el conjunt i em fixava només en cada una de les persones, els meus sentiments inicials començaven a canviar. Començava a creure que les seves intencions eren raonables, que les seves ànsies eren sanes, que els seus somriures eren sincers i que les seves pors s'assemblaven, més del que m'hagués pogut pensar, a les meves. Les persones, vistes a la distància adequada ens assemblem prou com per trobar estúpids l'odi, la por i el menyspreu que sovint sentim els uns pels altres.

I passades unes hores, quan començava a veure reflectida en ells la meva pròpia imatge, vaig recordar que potser havia pres massa vi a l'hora de dinar.

9 comentaris:

mrpage ha dit...

Suposo que, el seu bon criteri d'elecció ha sigut: sempre la que està més bona.

M'encantaria participar en un procés de càsting. Pero no per sortir a la TV, a la mateixa banda que vosté.

Unknown ha dit...

Desconfii de la massa. A la mínima agafen les torxes i cremen el molí amb el monstre dins.

Questionaire ha dit...

Ui, els càstings... Hi va haver una temporada que jo també hi anava a provar sort. De fet, em van agafar per fer un spot. Però cal dir que al final veies el percal i que sempre eren els mateixos i que ja es coneixien tots. Total, massa inversió de temps i poc caler a tocar. Per això m'he dedicat a altres tasques més productives.

Unknown ha dit...

He de reconèixer que jo també vaig fer castings.

I que vaig participar en l'Amor a primera vista, entre d'altres...

Pansete ha dit...

Segur que Goebbels, en la intimitat, també era una bellíssima persona.

Les millors masses de la història son les representades als Simpson: volubles, salvatges i irracionals. Como la vida misma.

Anònim ha dit...

Desconfii de la gent als càstings. Durant uns instants semblen sers humans individuals, però en realitat són massa. És com al metro, de vegades sembla fins i tot que hi hagi persones, però en realitat és tot un engany.

Senyor Giménez ha dit...

Quanta misantropia... gràcies a vostès em sento més acompanyat

Accídia ha dit...

Sempre dic que la gent no m'agrada, només unes persones en concret.
En croqueta m'agraden les de bacallà.

mrpage ha dit...

Doc, això del seu pas per l'Amor a primera vista crec que mereix un post.

També per la resta de programes que insinua que ha passat.