Una história senzilla

Avui he conegut l'Armando, el propietari d'un bar al Raval. Com es diu el bar? No importa, simplement és el bar de l'Armando. M'hi ha portat en Salvador, que el coneix des de fa temps i que, encertadament, ha pensat que seria interessant que el conegués.
L'Armando és guineà, negre com el carbó, de somriure etern i mirada juvenil tot i estar a prop de la cinquantena. Fa uns anys, després de mil desventures, l'Armando per fi va aconseguir establir-se i tenir una vida còmoda, però com us podeu imaginar, no sempre va ser així.
Quan va arribar a Barcelona la seva primera llar va ser un banc de la Plaça Catalunya i allà va dormir els seus primers mesos al paradís europeu. Anys després, quan l'Armando ja era l'home que és avui, va portar les seves filles a veure aquell banc en què ell havia dormit en una altra època i va mostrar-los una inscripció que hi deixà gravada quan allò era per ell una casa. I els hi va dir: "no oblideu mai que és d'aquí d'on veniu".