======================================================================================================

divendres, de juny 15, 2007

Persones bones: en Carles

En Carles hi viu.


En Carles és un paio singular en els temps que corren: posa l'honor per davant de qualsevol altra concepte i considera el respecte com un equipament de sèrie, no com un extra. També és una rara avis que és capaç de donar-ho tot pel projecte dels altres i convertir-ho en el seu propi projecte, el seu propi somni.

En Carles, com us podeu imaginar, és una persona que m'agrada molt.

Però a banda d'això que comento, en Carles té altres virtuts que jo segurament no tinc, i això és el que em fa admirar-lo: és capaç de pair les decepcions i els fracassos i no convertir-los en una arma de destrucció massiva contra els altres. En Carles sempre sap posar-se en la pell dels qui l'envolten i entendre les seves motivacions i preocupacions, i també té clara una premisa bàsica que mai hauríem d'oblidar: viu i deixa viure.

El dia que vaig posar a prova totes les virtuts d'en Carles, el dia que, sense voler-ho, vaig clavar-li l'espasa fins a l'empunyadura en el moment que menys s'ho esperava i just al bell mig del cor, en Carles no va reaccionar a crits, no es va mostrar com una persona rancuniosa, no vaig veure odi en els seus ulls. Quan vaig dir-li que em baixava del vaixell (o més ben dit, de l'huracà), en Carles sabia que allò era el que jo necessitava, i per això en cap moment va voler fer-me sentir un traïdor. En Carles es va comportar com potser jo no m'hagués sabut comportar: amb honor, amb comprensió, amb respecte, amb estimació.

En definitiva, en Carles és una bona persona, i això és el millor que es pot dir d'un home, l'única cosa que importa de veritat.

Gràcies per formar part de la meva vida, amic.

6 comentaris:

Lo Gené ha dit...

Que existeixi gent com deu mana és un bon símptoma. Me n'alegro molt de que li estiguin anant bé les coses, Sr. Gimene. De debò.

marina ha dit...

Ostres, m'he emocionat!

albert ha dit...

Posi'm als peus del seu amic Carles i no el deixi perdre, de bones persones no n'anem sobrats.

Questionaire ha dit...

Si és el Carles que vostè i jo coneixem (i crec que sí) estic completament d'acord. És de les millors persones que m'he trobat mai i de qui més he après en aquesta professió. Jo també el considero un bon amic. Llàstima que no ens veiem més!

El Gimene ha dit...

És ell, efectivament.

L'huracà pensador ha dit...

El Carles se sentiria profundament conmogut i emocionat de llegir aquest post; molt satisfet i orgullós d'haver-lo conegut a vostè i d'haver compartit un tram de la vida (que tan de bò es perllongui).
Al mateix temps, es maleïria per no saber respondre els elogis de vostè al nivell que es mereixen.
Veig qu el Carles és un tipus molt afortunat: no hi ha res més valuós que la riquesa que li aporten persones com vostè, que no és intercanviable per res.
Sr. Gimene, estic segur que el Carles també l'admira per un munt de valors, li té un gran afecte i l'enyora.
Una abraçada en nom del Carles.

El seu amic: l'Huracà pensador.