El pessimista dirà: "quina putada, una ampolla plena. Quan s'acabi ho passarem fatal. Més ens valdria morir de set ara mateix".El pessimista és un optimista ben informat?
I una puta merda! El pessimista és algú que prefereix dir que tot és una merda i que ho seguirà sent perquè no té collons de posar-se a treballar per millorar el que no li agrada. Sovint, a sobre, el pessimista creu que fent exhibició d'aquest pessimisme demostra una intel·ligència i una cultura superior (per allò de ser "un optimista ben informat", però sovint, simplement, el que demostra és que és un idiota. El pessimista et dirà sempre que és impossible, t'ho dirà li parlis del que li parlis, i com que és evident que hi ha coses impossibles, quan es faci palesa aquesta impossibilitat et dirà "ho veus? és impossible?" i ho farà només perquè necessita que els altres també se sentin tan terriblement insignificants com ell. El pessimista et dirà "no pots fiar-te de ningú, la gent és una merda". I el problema no és conèixer la pròpia insignificància, el problema no és saber que hi ha un enorme gruix de coses que són impossibles ni que hi ha molta gent que és una puta merda. El problema és no adonar-se que val la pena intentar ser més gran encara que sàpigues que ets insignificant, que val la pena intentar les coses encara que siguin impossible i que val la pena confiar en les persones encara que sovint ens decebin. El pessimista dirà que aquestes paraules sonen a merda. El pessimista dirà que no sé el que em dic. I és veritat, potser no ho sé, però potser l'optimisme està bastant pròxim a allò que els cristians anomenen "fe": o la sents o no la sents, i ningú et podrà convèncer del contrari si tu li deixes fer.
I ara, minuts musicals:
2 comentaris:
Com m'agrada l'accent de l'Eric Idle, tan diferent del ianki... Un dels millors finals de la història del cinema, sense dubte.
Els pessimistes fracassen a la vida, i els optimistes triomfen, si se'm permet l'expressió i la simplificació. Hi ha cap antídot pel pessimisme?
Em fa gràcia que sovint els posts més profunds són els menys comentats, i al revés.
Publica un comentari a l'entrada