Així no anem bé.Dilluns a la nit vaig sopar a Gràcia (al Nut, restaurant egipci, no val la pena, per cert), i vaig veure una pintada que, per desgràcia, no vaig poder fotografiar perquè no hi havia gaire llum. De totes maneres, el més important no era la forma, sinó el contingut, que era aquest:
EL ALCOHOL ES EL OPIO DEL PUEBLO
Em va semblar molt, però que molt encertada, sobretot perquè la religió fa temps que va quedar relegada per darrere de la tele, els videojocs i els xats de contingut pornogràfic. No pots anar a missa mamat i sortir-te'n sense deixar la teva reputació pel terra, però sí que pots mirar la tele, jugar al Pro o parlar amb una dona lleugera de cascos a través de l'ordinador havent-te fotut deu cerveses i uns quants didalets de tequila. L'alcohol, per tant, és el perfecte opi del poble (excepte a l'Afganistan, en què l'opi del poble és l'opi que cultiva, i treu de la misèria, el poble).
Havent confirmat de manera irrefutable aquest extrem, anem a una altra situació: el "botellón", altrament dit "botellot" en ambients normalitzadors com el diari Avui o el Grup Flaix. Fa mesos, quan els informatius d'Antena 3 i Telecinco no devien tenir res més de què parlar, informaven habitualment d'aquesta suposada moda juvenil, que segurament ja practicava el propi Matias Prats fill en temps de Franco. Va cridar-me molt l'atenció com els joves sovint parlaven des del punt de vista reivindicatiu: "tenim dret a beure sense pagar els preus abusius que ens cobren als bars", deien, més o menys.
Tenint en compte que la persona que va parir la pintada de la què parlava al principi tenia una intenció reivindicativa quan la va escriure, tenint en compte que estava a la plaça de la Revolució de Gràcia, tenint en compte que segurament va escriure-la una persona (com dirien a TV3) d'estètica Okupa, tenint en compte que la gent d'estética Okupa acostuma a mamar bastant en actes que podriem qualificar de botellot i tenint en compte que hi ha una joventut tan alienada i tant adormida pels efluvis de l'alcohol que l'únic que és capaç de reivindicar és, justament, poder consumir alcohol per poder continuar fent-se la sorda, cega i muda davant dels autèntics problemes que els haurien de preocupar i pels que haurien de lluitar...
No li caldria a la joventut reivindicativa (com per exemple la "d'estética Okupa") replantejar-se una mica les seves estratégies? ¿Perquè si l'alcohol és l'opi del poble ells cauen en la trampa de posar-se fins el cul d'aquest succedani de l'opi i, possiblement, de substàncies no tan succedànies de l'opi com efectivament sembla ser l'alcohol? No els estarà frenant la seva pròpia manera de viure la vida? No haurien de fer-se abstemis i, tenint en compte que són massa fàcils de reconèixer i d'identificar, no haurien de canviar el significat de l'expressió "d'estètica Okupa"?
Perquè... ¿a qui li clavaria primer un mosso un cop de kubotan, a un noi amb vestit i corbata que li llencés un còctel molotov o a un paio amb malles, suèter de ratlles horitzontals i mocador palestí ple de mocs que li llencés un còctel molotov?
¿A qui detindria primer un barrufet de la Urbana? ¿A un borratxo que trenca l'aparador del Burger King de les Rambles o a un tio que doni 0,0 i que trenca l'aparador del Burger King de les Rambles?
Crec que les respostes són clares. A partir d'aquí, convençut com deu estar ara mateix qualsevol integrant del moviment Okupa que hagi llegit les paraules precedents de que estan fent el ximple amb la seva tàctica actual, proposo:
- Que passin tots els okupes per la sastrería Modelo (segur que hi heu passat, està al costat del Burger King de les Rambles).
- Que truquin a Alcohòlics Anònims i que comencin a llegir-se el Libre Gran.
- Que s'estableixin com a associació cultural juvenil, com els Latin Kings.
- Que, rehabilitats, parlin amb joves addictes al botellot i els comuniquin el seu descobriment: l'alcohol és l'opi del poble. Que els convencin que això no pot ser, i que els rehabilitin a tots i que els diguin que hi ha coses per les que val la pena lluitar.
- Que, a més a més, els convencin que lluitar és molt més divertit que mirar la tele, jugar al Pro o entrar a xats pornogràfics.
- Que entre tots prenguin la Bastilla, o, com que aquí no en tenim, que prenguin la ciutat bancària del Grupo Santander.
- Que no s'aturin aquí, i vagin a per l'imperi Inditex.
- Que, per si de cas, acabin també amb El Corte Inglés, Carrefour, Alcampo, Mercadona i, només per divertir-se, les infernals caixeres del Dia.
- Que acabin amb totes aquelles estrelles del rock que hagin fet, o tinguin previst fer, apologia de les drogues i l'alcohol.
- I que, per descansar, es prenguin un frapuccino mocca amb xarop d'avellana i un muffin de nàbius a l'Starbucks més pròxim. Fet això que el destrossin també.
Bona nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada