La típica situació kafkiana amb la companyia de telecomunicacions

Doncs resulta que fa un mes la meva dona decideix canviar de companyia de telefonia mòbil (de Vodafone a Yoigo) i pretenem que jo, que ja estic a Yoigo, pugui utilitzar el seu antic terminal. Per raons que entenc perfectament, Yoigo ens adreça a Vodafone per a que ells ens donin el codi de desbloqueig del mòbil, amb el qual el terminal quedarà lliure. Què passa quan demanem aquest codi a Vodafone? Doncs bé, en la primera trucada ens responen que és impossible donar-nos aquest codi. En la segona ens diuen la manera de calcular l'IMEI i que un cop el tinguem tornem a trucar, ells es posaran en contacte amb Nokia i quinze diez després potser, i només potser, Nokia els haurà facilitat aquest codi (dona la sensació que això d'alliberar el mòbil requereix la feina de tres o quatre superordinadors i d'un parell de tècnics amb l'habilitat informàtica del prota de Juegos de guerra). A la tercera trucada tornem enrere: no ens poden donar el codi perquè al dia següent es farà la portabilitat i el telèfon ja no els hi surt a la base de dades. I aquí acaben les possibilitats. No serveix de res dir-los que com és possible que ja no figurem com a clients si les trucades que farem fins a l'últim minut ens les cobraran com si ho fóssim. De res serveix una argumentació llarga i elaborada pel meu cervell privilegiat que culmina amb l'acceptació del teleoperador de que, és evident, tinc tota la raó. L'única cosa que en trec de la trucada és un número de fax al que puc enviar una reclamació per escrit i llavors, potser, es repensaran si donar-me el codi. Per un moment penso que potser tot és en realitat tan complicat com ho pinten i penso que aconseguir un codi de desbloqueig és una feina que no poden portar a terme ni els omnipotents hackers de La jungla 4.0 i que per això la política d'empresa de Vodafone (la raó última que esgrimeix el teleoperador per negar-me el codi de desbloqueig) té fins i tot cert sentit perquè es tracta d'una gestió cara i complexa que no poden estar prestant a un client que, al cap i a la fi, deixarà de ser-ho en menys de 24 hores. I més o menys penso això fins avui, fa mitja hora, en què entro a internet, escric al Google les paraules "liberar nokia 3200" i trobo, en el primer enllaç que apareix a la pantalla, la manera de fer-ho en menys de 30 segons. És tan senzill que fins i tot penso: "pakis cabrons, cobreu sis éuros als locutoris per fer aquesta mariconada!". El telèfon ja està alliberat i de tot això en trec una lliçó: abans entrarà un elefant per l'ull d'una agulla de cosir que una companyia de telecomunicacions es comporti de la manera humanament més lógica i es decideixi a no putejar el client sinó a ajudar-lo sempre que ho necessiti. I trec una altra lliçó: ser teleoperador és dur i haurien de tenir un lloc preferent en el regne dels cels o, com a mínim, en els seients del metro.
Per cert, podeu alliberar mòbils nokia a www.mundo-descargas.com/liberar_los_nokia_online.htm+