La Santa Inquisició no era tan retorçadaAvui m'he llevat a les set del matí per anar al gimnàs.
Què estic fent amb la meva vida?
Suar, sobretot, suar.
Què estic fent amb la meva vida?
Suar, sobretot, suar.
dilluns, d’octubre 15, 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Diu el meu tiet que els homes comencem a fer esport quan ens comencem a veure grans i panxuts.
També pot ser que sigui degut a l'obsessió de quedar guapo amb el trajo de pingüí de la boda.
Tranquil, aquesta malaltia dura 2 setmanes. Despres ja ni se'n recordarà.
Tot i que, com diu en lo Gené, el seu cas és excepcional ja que vol estar com un dandy per el seu enllaç.
Lo Gené té raó en els dos aspectes...
Vigili no s'encostipi de tant suar.
Pensi en el que guanya en salut...
I pensi en els diners que perdrà d'aquí a poc. I no, no em refereixo a la minuta astronòmica del enllaç sinó a la cuota del gimnàs... Sempre m'ha fascinat la capacitat d'autoengany que tenim els humans respecte el fenomen "gimnàs": paguem una cuota de quelcom que no fem servir però som incapaços de desapuntar-nos. O potser el sol fet de pagar ja aprima?
Deixar de pagar seria acceptar una rendició, i això, mai.
L'esport mata. Demani-li-ho a en Puerta. Ah, és cert, no pot contestar.
Quin mèrit! Jo no hi vaig quasi mai. Vaig començar amb ganes i ara quan hi vaig entro directe al Bany turc.
Cada visita al gimnàs,si fem el càlcul entre qüotes que pago i vegades que hi vaig, deu sortir per uns 140 frodos.
En una setmana se li passa la dèria.
Si tota la gent que està apuntada al gimnàs decidís anar-hi allò semblaria la peregrinació a la meca. El negoci el fan amb la gent que no hi va i per això tenen el triple d'abonats del que permetria la capacitat de la installació. Som borregos.
Publica un comentari a l'entrada