No té res a veure, però m'ha fet gràciaFa un any vaig inscriure'm a una associació professional i fa poques setmanes vaig tenir la sensació que els més de cent euros anuals que pago eren diners llençats al contenidor. Durant unes hores vaig tenir la convicció ferma de deixar l'associació i no tornar-hi a pensar mai més, però parlant amb un amic dels pocs avantatges que té ser-ne soci i de quins són els avantatges que m'agradaria que l'associació m'oferís vaig arribar a una conclusió poc habitual en els 33 anys i quatre mesos que he viscut fins ara: "¿i si deixo de preguntar-me que pot fer l'associació per mi i començo a pensar què puc fer jo per l'associació?". Un calfred em va recórrer l'escrot fins acabar convertint-se en una severa contracció de l'anus (així visc jo el pànic). Per primer cop a la meva vida m'estava plantejant l'associacionisme actiu, la lluita pels drets d'algú que no fos jo mateix i el fer servir una part important del meu temps per portar a terme tots aquests objectius. No sé si m'he fet més gran o més gilipolles, però la setmana que ve em reuniré amb una persona que pot ajudar-me a canalitzar la meva "vocació de servei". Espero que algun dia pugui trincar comissions d'alguna banda, però mentrestant em pregunto:
Què m'està passant?
I em qüestiono a totes hores en què puc ajudar.
8 comentaris:
Vigili, que en sortirà escaldat. I ja sap que li dic amb tota la bona fe del món, però l'aviso: compte amb les hienes.
Ara, digui'ns de quina asociació es tracta.
L'impuls d'implicar-se envers els altres és la necessitat atàvica de transcendir que hom té, a partir de les seves obres; també és la manera com es compensa el seu hedonisme egocèntric.
L'encoratjo a continuar amb aquest compromís social.
Ja el trucaré quan necessiti un cop de mà per pintar a casa...
Ho sento Sr. Huracà, jo, a la vida, no pinto res.
Si l'associació és testimonis de Jehovà, vostè té un problema.
Fugi, fugi, ara que encara pot! Recordi: l'infern són els altres, sobretot si aquests altres estan sindicats.
Amb lo bé que s'està a casa, ara que fa fred.
He de provar-ho, em fot, però és una etapa més que he de passar en aquesta vall de llàgrimes...
Ai, senyor, quin patiment!
Publica un comentari a l'entrada