======================================================================================================

dimarts, de febrer 05, 2008

Memòria

CIENTÍFICS CANADENCS DESCOBREIXEN ACCIDENTALMENT ELS MISTERIS DEL FUNCIONAMENT DE LA MEMÒRIA.

Un descobriment per accident podria suposar una contribució important en la lluita contra l'Alzheimer. Científics que utilitzaven una tècnica d'estimulació cerebral en un pacient obès per reduir-li la gana van aconseguir, en lloc del resultat que buscaven, que recordés amb gran detall coses que li havien passat feia trenta anys. A més, la seva capacitat d'aprenentatge havia augmentat considerablement. El descobriment revela els misteris del funcionament de la memòria i podria tenir un benefici terapèutic en les persones amb trastorns d'aquest tipus.

A més, proves posteriors van demostrar que la capacitat d'aprenentatge del pacient havia augmentat considerablement.

Aquest descobriment accidental, però, podria tenir importants aplicacions en el camp de la neurocirurgia i "un benefici terapèutic per a les persones amb problemes de memòria". La revista "Annals of Neurology" ja ho ha publicat.

Gran descobriment, sí. Quines aplicacions podríem trobar-li? Algunes podrien ser aquestes:
  • Que no tornés a oblidar-me d'estirar de la cadena després de fer caca.
  • Que no m'oblidés mai més de tancar els llums abans de sortir de casa.
  • Que me'n recordés de desconnectar el despertador el cap de setmana.
  • Que el dilluns encara recordés perquè divendres vaig dir: "dilluns començo a fer règim".
  • Que els polítics mai tornessin a "oblidar" les seves promeses electorals (au, no siguis idiota Gimene)
  • Que tots recuperéssim la memòria històrica: alguns no volen recordar que ells mateixos o els seus pares seien a la "diestra" de Franco, d'altres no volen recordar que mentre Stalin matava "dissidents" a milions ells seguien ordres de Moscou en plena Guerra Civil.
  • Reviure el plaer de la primera pajilla.
  • Fer més efectiu el mètode d'estudi conegut com a "la nit anterior em foto set cafès, una parell de rules i me la passo estudiant".
  • Recordar-nos que les Converse Weapon eren una merda fa vint anys i que és d'idiotes pensar ara que són l'última moda.
  • Poder reviure què vam sentir a l'escoltar per primer cop la millor cançó del món, en el meu cas, aquesta:


  • Recordar que una d'aquelles obres mestres que només necessita que el temps la tracti bé ja parlava d'això de manipular la memòria. El seu títol en castellà "Olvídate de mí", encara que com passa sovint el títol en anglès resulta molt més estimulant: "Eternal sunshine of the spotless mind". L'única pel·lícula en què el Jim Carrey "seriós" no fa pena (i ho dic tenint en compte que tot i que "El show de Truman" podria ser considerada "seriosa" pel meu gust és una comèdia amb tocs dramàtics).

I que voldría oblidar si existís una empresa com la que apareix a "Olvídate de mí"? Poques coses, perquè la meva memòria ja és prou fràgil, però alguna n'hi hauria:
  • La cara del fill de puta de "jefe" que em feia la vida impossible a la meva primera feina.
  • El dia que vaig votar CiU.
  • El primer cop que vaig cardar: preferiria recordar el segon creient-me que va ser el primer.
  • Que quan era jove m'agradaven "The Communards".
  • L'examen de filosofia de la selectivitat (un 2 que va trencar les meves aspiracions d'entrar a comunicació audiovisual i que va portar-me a una orgía d'auto flagel·lació que va acabar amb la meva matriculació a... Mestre d'educació primària, on vaig durar menys de tres mesos).
  • Estaria bé oblidar-me de menjar com un porc uns quants dies seguits...
  • La clatellada que m'han fotut amb l'ortodòncia.
  • I moltes coses més que segurament em passaran d'aquí a que sota de casa obrin un xiringuito amb un cartell que digui: "Necessita oblidar algun succés desagradable? Passi i pagui!"
I la pregunta: tot i que gràcies a la estimulació de certes parts del cervell aconsegueixin que arribem a desenvolupar el 90 per cert del potencial mental que encara no hem aconseguit explotar... aconseguirà això fer-nos més feliços del que pot fer-nos l'estimulació de certes parts del nostre cos? (o del de la nostra parella). Ho dubto.

4 comentaris:

Lo Gené ha dit...

Vull oblidar el dia en que -amb 16 anys- vaig anar amb tota la "ilu" del món a inscriure'm a les JSC. Als dos mesos vaig estripar tot el que em van donar per decidir que lo meu no eren les esquerres. El 2003, ja tot un universitariet, em vaig mirar allò de les JERC a veure que tal. Poc desprès vaig comprendre que lo meu, no eren les esquerres.

Tot un drama intern això de la política.

El Gimene ha dit...

Ai que acabarà vostè mirant-se això de CiU... (sap que té la seu d'Unió a prop de casa?) ;-)

Lo Gené ha dit...

Sí, ho sé. Dona mal rotllo veure el calb del Duran gairebé cada dia.

Ara per ara, jo vaig per lliure: voto a qui més em convé.

Més puta que les gallines :(

Questionaire ha dit...

Que jove estava el Raimon en aquest vídeo.